INTER-A Forval Cullera s’imposa al Universidad de Alicante per 3 a 67 al primer partit de lliga 2018-2019 de la Lliga 1a Territorial de la Comunitat Valenciana

Article d’opinió del Noi Ovalat

Diuen que començar qualsevol campionat amb victòria aporta un grau de confiança que fins no acabar el primer partit és en l’aire. Tal vegada siga veritat. El cert és que el nostre Cullera ha complit de llarg les expectatives que tots teníem i a l’hora ha aclarit els dubtes que alguns ens fèiem, com ara si ens venia gran la categoria  anterior o si seríem a l’altura del que s’espera d’un conjunt que va descendir independentment de les raons.

Partim del fet que servidor, també per les raons que siga, no es desplaçà amb l’equip a Alacant, però coneixent mínimament el rugbi és clar que un resultat de 3 a 67 amb 11 marques a zero diu que la relació entre els contrincants ha estat abismal al nostre favor. I això connecta amb l’anterior: Tal vegada la categoria perduda ens va vindre “gran”: un equip jove, amb carències físiques normals si tenim present “els quilòmetres” d’altres equips, etc. Però també amb la certesa que ningú ens va pegar “llavats” escandalosos. El que vol dir que tenim un conjunt capaç i preparat de donar-nos moltes alegries. La primera jornada així ho demostra, i convençuts que el proper encontre amb el Dénia atenent el seu resultat obtés, vindrà a estar una prova del nostre veritable potencial.

Amb tot això no pretenem exigir als jugadors i cos tècnic un retorn aviat a la categoria d’Honor. Ans al contrari, intentem reforçar el sentit anímic amb el que abandonaren el camp, que de pressions tots sabem quan et fiques la samarreta i surts al camp amb els teus i tots volen que les coses vagen el millor possible. Això sí: gaudint. I és un moment ideal per a conjuntar tots els elements que han aparegut fins ara: engrandir la camaraderia més encara, gaudir al terreny de joc i fora, demostrar a sí mateix i als demés que són molt bons i que el treball sempre dona els seus fruits. Si a més, ens permetem aprofitar per a créixer com a jugadors i com a persones, de segur que retornarem a competicions nacionals i amb un altre esperit més adequat a les exigències –calendari extens, rivals de pes, desplaçaments incòmodes, etc- que tot i ser ineludibles es poden afrontar.

Cal ser conscient que amb gana o sense, el Cullera és un Club que ara mateix és un dels grans favorits per endur-se el campionat, però també que queda molt de camí per fer, jornada a jornada, marca a marca, però sobretot gaudint del treball ben fet i si les coses no surten un dia ja sortiran altre. És a dir, sense més pressions que les pròpies marcades per un terreny de joc i amb altres equips que també tenen dret de gaudir del nostre esport.

De segur que el nostre conjunt rebrà, com sempre, el recolzament i l’aplaudiment d’aquells que ens veien representats pels colors però sobretot pel contingent humà del Cullera, que és inigualable. És el nostre patrimoni.

El Noi Ovalat.