Article d’opinió sobre el partit disputat el INTER-A Forval Cullera vs San Roque RC disputat a Cullera el 3 de novembre de 2018

Inter-A Forval Cullera

Magnífic partit i triomf incontestable del Cullera front el Sant Roc de València

Un contundent marcador final de 47 a 0 que resumeix perfectament el que va passar sobre la gespa del camp Juan Palomares Corella.

Empat a 0 fins al minut 30

Els nostres collaren un excel·lent partit doblegant a un bon Sant Roc que aguantà les embestides cullerenques durant la primera mig hora de joc i que tingué algunes ocasions de marcar que desbarataren la magnífica defensa dels locals, encara i que el Cullera va tindre més oportunitats de doblegar al rival.

A partir d’aquell moment, pluja de marques acompanyades d’un alt encert en les transformacions a pals, i és que si els nostres en els partits anteriors ja demostraren el seu bon nivell de joc, en aquest encontre se superaren encara més. La defensa, repetim, va estar contundent, recuperant i furtant balons a l’adversari contínuament, amb una solidesa de tal magnitud que evità qualsevol possibilitat de marcar al Sant Roc.

La davantera va jugar a un nivell prop de la perfecció

Partit arbitrat per la col·legiada Lorena Martínez

La davantera jugà a un nivell que s’apropà a la perfecció, amb atacs insistents deguts a jugar agrupats amb la qual cosa les errades de passes foren mínimes al temps que en les fases de joc obert passaven per damunt d’un equip que intentà defensar-se i donant la cara en tot moment, per la qual cosa els hem de felicitar. Les fases estàtiques també mostraren la superioritat dels nostres davanters.

Els 3/4 crearen jugades molt meritòries que provocaren assaigs de qualitat

Per la seua part, la línia de tres quarts també participà en la defensa de manera aclaparadora, mentre que en atac es prodigaren en efectuar jugades de molt de mèrit, descol·locant el rival i creant un fum d’ocasions en desplegar una rapidesa i precisió en els passes excel·lents, a més d’emprar un joc al peu adequat en tot moment i efectuant contraatacs molts d’ells també mortals per al rival.

Arbitratge de Lorena Martínez

Sempre es diu que al rugby no parlem de l’arbitre però ens sembla de remarcar que aquest partit ha estat xiulat per la col·legiada Lorena Martínez. Potser anècdota intranscendent, però anècdota a la fi, i per la qual també cal assenyalar la seua importància, que si bé va presentar certs alts i baixos no va influir ni en el marcador ni en el joc de manera apreciable, ajudada per l’esportivitat mostrada per tots dos equips, però insistim que ens alegra veure a les dones cada vegada més implicades amb aquest esport que tant ens encisa.

Satisfacció de la grada

En definitiva, els afortunats que acudirem al camp vàrem sortir més que satisfets, i és que una vegada més els blaus ens regalaren un patit d’allò més complet, mostrant-nos la seua innegable qualitat, i cal felicitar així mateix al cos tècnic i a totes les persones que fan possible la nostra satisfacció.

Amb aquesta nova victòria, el Cullera passa a comandar la classificació de la categoria, si ben és cert que si el Dénia queda a un punt, també ho és que compta amb un partit menys, però els blaus són, de lluny, l’equip que ha marcat el màxim de punts i  assajos, doblant al segon, i el que menys ha rebut.

Ensurt d’Álvaro Ferrer.

Una de les jugades que va causar un ensurt per part del públic assitent va ser el colp que Álvaro Ferrer va rebre al cap. Va haver eixir del camp, epl seu propi peu però hagué de desplaçar-se al centre mèdic per fer les proves preventives corresponents. Ens alegra que tot haja eixit bé i que tot haja quedat en un ensurt.

Armen Hayrapetyan aparlant amb els seus companys en finalitzar el partit per anunciar-los que no continuaria jugant al rugby

Comiat d’Armen Hayrapetyan

Al final d’aquest meravellós partit, varem rebre la mala notícia de part d’Armen, qui va anunciar que deixava de jugar al rugby per motiu laborals. Una vertadera llàstima per a l’equip i per al Club. Un orgull per a aquest Club, potser siga un dels jugadors que juga amb més cor i que ha aportat moltíssim caracteritzat sempre pel seu somriure.

 

Minut de silenci per Luigi

A l’inici del partit es va guardar un minut de silenci en record de Luis Marco “Luigi” qui va faltar aquesta mateixa setmana als 55 anys. L’eixida al camp dels jugadors va estar presidida pel seu fill menut així com al minut de silenci i el posterior càntic en finalitzar el partit.

DEP Luigi.

El Noi Ovalat