El Cullera ha canviat radicalment i ha guanyat els dos primers partits de 2018

Els optimistes diuen que de les derrotes es trau profit en examinar les seues causes. Tal vegada siga cert però el que resulta clar és que el Cullera ha canviat radicalment, guanyant els dos partits disputats enguany, i cal dir que més que merescudament.

I és que l’actitud de l’equip al terreny de joc ha donat un canvi radical. De patir per la marxa del marcador, s’ha passat a defensar-ho; d’enfonsar-se davant les adversitats, es planta cara en els moments delicats; de portar el pes de la responsabilitat tenim un equip que gaudeix jugant al rugbi, que en definitiva és del que es tracta.

Davant el Tatami, els nostres es concentraren en jugar, estrenyent els dents a l’hora de defensar i estirant les cames a l’hora d’atacar. I tenint present que el partit el dominà, no va ser còmodament, però els nostres varen saber patir de debò i oblidant de seguida errades que impediren ampliar el marcador. Ningú els demana ser perfectes.

Inter Forval Cullera vs CR Sant Cugat

L’enfrontament amb el Sant Cugat va estar quasi idèntic que l’anterior per la manera amb que es guanyà: imposant-se al rival i portant el tempus del partit, inclús en moments dolents en que els catalans amenaçaren el resultat favorable als nostres. I a eixa mentalitat s’ha d’afegir els progressos en el joc: la davantera juga més agrupada en atac, amb passes més segurs i evidenciant que en el joc tancat té molt a dir, i en defensa també va controlar bona part del joc. En les fases estàtiques mantingué a ratlla al contrari, especialment en les touches, i això proporcionà no pocs atacs dels nostres i una defensa més ferma.

Els tres quarts van estar molt eficaços en defensa, pujant ràpidament a tancar espais i amb placatges efectius. En atac, tot i que faltà una mica de precisió en certs moments, també va estar de nivell. A més, el joc al peu va ser intel·ligent en tot moment, cercant els espais buits de la defensa del Sant Cugat, encara i que no sempre sortiren bé les coses.

Gaudint del joc la reccompensa és més que probable

En definitiva, dos victòries que venen a demostrar que gaudint del joc la recompensa és més probable que patir uns nervis innecessaris més enllà del normal. De fet, els dos rivals últims, Tatami i Sant Cugat, demostraren en tot moment un alt esperit competitiu, no rendint-se mai i ficant les coses difícils al Cullera, pel que també se’ls ha de felicitar i que, de pas, fan més notables les victòries dels nostres.

Felicitar a jugadors, equip tècnic i demés components del Club per aconseguir que els aplaudiments i crits d’ànim del públic siguen fruit del seu treball i actitud. Enhorabona a tots.

El Noi Ovalat