Xiulit final de l’àrbitre. El jugadors visitants donen bots d’alegria, s’abracen, criden, descarreguen adrenalina acumulada. No és per a menys. El Cullera havia marcat el tempus del partit i s’havia mostrar superior excepte en les touches, que és on es va perdre el partit al meu parer. Massa de perdudes, massa regals en aquesta categoria. A més, per les bandes arribaren també massa punts en contra. I ací la situació de la línia de tres quarts, especialment els ales, es va pagar molt car. Hagué moments en que ala i arrier podien xerrar sense problemes donat es trobaven quasi junts. El Barbarians ni ens agraí els regals de les touches ni ens perdonà les errades defensives. Cal buscar ací la diferència.

Els nostres jugaren un bon partit, seriós, amb una davantera ordenada i uns tres quarts que en atac varen saber combinar el joc al peu amb bones combinacions alternant unes vegades la rotació de l’apertura amb passes llargs, no sempre efectius però que obligaven al rival a concentrar-se en defensa, sobretot quan s’incorporaven terceres.

Les fases estàtiques tingueren dos cares ben distintes. La melé va estar prou controlada i el nostre paquet de davanters arribà a furtar-ne quatre introduccions del Barbarians. En canvi, la touche resultà tot un desgavell. Encara que furtarem tres llançaments dels visitants, vàrem perdre vuit a favor. Ja hem dit que costà molt car, però en aquesta ocasió els nostres saberen llegir el partit i vist que la touche no era de fiar, en varis moments triaren molt encertadament canviar els cops de càstig a favor per melé o bé xutar a pals.

Resultat de l’anterior va estar que el marcador durant la primera part el tinguérem a favor i amb molt bones perspectives. 0-7, 7-7, 14-7, 17-7, 17-14 i 24-14 amb el que es tancà la primera part; però la segona part es capgirà progressivament passant per 24-21, 27-21, 30-21, 30-28 i el final 30-33.

Evidentment, tant d’esforç passà factura física, però els Gats Blaus no “se’n anaren” del partit i continuaren donant la cara, i sense voler restar mèrits a un Barbarians que perseverà tot l’encontre i tingué la seua recompensa, el cert és que les condicions climatològiques que feren aparició sobre la meitat del segon temps, ens afectaren més negativament a nosaltres perquè ens impediren jugar més obertament, obligant-nos a jugar agrupats quasi exclusivament en davantera, i dos pèrdues de baló significaren que tot el bon joc desplegat no servira per obtenir el triomf.

En definitiva, els assistents al matx reconeguèrem el mèrit dels nostres, acomiadant la temporada al nostre terreny amb un sentiment enfrontat: si bé lamentàvem la derrota, sobretot tal i com es va produir, el cert és que abandonarem el camp Juan Palomares Corella amb l’orgull d’haver gaudit dels nostres i amb l’esperança i la certesa que l’equip de segur ens donarà noves alegries perquè té fonaments per afrontar un futur prometedor.

Felicitacions a tots els que ho han fet possible: jugadors, cos tècnic, equip directiu i tots els que d’alguna manera “sempre estan ahi”.