La meua generació, exclusivament parlant del rugbi a Cullera, presentava un contundent formigó social. L’equip basava la seua fortalesa en els poderosos llaços de valors que només es podien trobar en aquest esport; és a dir, la plena consciència de representar, pertànyer i defensar dins i fora del terreny de joc a un grup de persones unides per interessos particulars i alhora universals, allò que s’anomena equip, prenent els primers com a requisit indispensable per gaudir dels segons de manera indivisible.
Sempre considerem que el Cullera R. C. no consistia únicament en aquells que uniformats -de manera molt heterogènia, cal reconèixer-ho- disputaven la pilota. El conjunt, consideràvem, era molt més ampli. Jugàvem per divertir-nos, és clar, però també pensant que els espectadors, els socis, els amics, les núvies, la pròpia Cullera, etc.
participaren de les nostres alegries i dels nostres contratemps, que n’hi va haver i molts, però que el nostre compromís feia assimilables.
Les nostres particularitats seduïen molts clubs, especialment per l’espectacularitat -i de vegades veritables festivals- dels nostres “tercers temps”. Si al camp, cap jugador es va trobar aïllat mai, als post partits ens creixíem; però també érem l’enveja pel nostre concepte de club i del mateix rugbi.
Un dels nostres
Així ens va conèixer Jean Claude, de qui potser servidor no és el més adequat per fer una aproximació al que va significar per al nostre equip, però almenys puc assegurar que es va tractar d’”un dels nostres”.
Es va convertir en norma que les seues etapes de vacances les passés a Cullera al costat dels seus i aviat va esbrinar que existia un club de rugbi a la localitat, cosa que per a ell va significar una magnífica sorpresa. A la platja i altres que venia a trobar es va afegir que ací es practicava rugbi i ràpidament va entaular amistat amb les figures més representatives del club, una amistat que mai va presentar cap fissura.
Jean Claude era un apassionat del nostre esport, jugador, entrenador i àrbitre a la seua França natal sempre va mostrar la seua camaraderia, amor i dedicació al nostre club, ja fos amb la seua immensa humanitat, ja fora ajudant-nos a millorar el joc, sobretot mitjançant les seues gestions a l’altra banda dels Pirineus amb l’objectiu que clubs francesos vingueren a visitar-nos i quedant meravellats dels nostres tercers temps, que així van traspassar la seua fama a l’altre costat de les nostres fronteres. I viceversa: gràcies a la seua persona les seccions més joves del Cullera Rugbi Club van participar en tornejos internacionals al territori francès aconseguint no pocs reconeixements.
Jean Claude Lorant
Jean Claude, “un dels nostres” per sempre.
El Noi Ovalat. Cullera Rugbi Club.
