La meua generació, exclusivament parlant del rugbi a Cullera, presentava un contundent formigó social. L’equip basava la seua fortalesa en els poderosos llaços de valors que només es podien trobar en aquest esport; és a dir, la plena consciència de representar, pertànyer i defensar dins i fora del terreny de joc a un grup de persones unides per interessos particulars i alhora universals, allò que s’anomena equip, prenent els primers com a requisit indispensable per gaudir dels segons de manera indivisible.
Sempre considerem que el Cullera R. C. no consistia únicament en aquells que uniformats -de manera molt heterogènia, cal reconèixer-ho- disputaven la pilota. El conjunt, consideràvem, era molt més ampli. Jugàvem per divertir-nos, és clar, però també pensant que els espectadors, els socis, els amics, les núvies, la pròpia Cullera, etc. participaren de les nostres alegries i dels nostres contratemps, que n’hi va haver i molts, però que el nostre compromís feia assimilables.
Les nostres particularitats seduïen molts clubs, especialment per l’espectacularitat -i de vegades veritables festivals- dels nostres “tercers temps”. Si al camp, cap jugador es va trobar aïllat mai, als post partits ens creixíem; però també érem l’enveja pel nostre concepte de club i del mateix rugbi.
Un dels nostres
Així ens va conèixer Jean Claude, de qui potser servidor no és el més adequat per fer una aproximació al que va significar per al nostre equip, però almenys puc assegurar que es va tractar d’”un dels nostres”.
Es va convertir en norma que les seues etapes de vacances les passés a Cullera al costat dels seus i aviat va esbrinar que existia un club de rugbi a la localitat, cosa que per a ell va significar una magnífica sorpresa. A la platja i altres que venia a trobar es va afegir que ací es practicava rugbi i ràpidament va entaular amistat amb les figures més representatives del club, una amistat que mai va presentar cap fissura.
Jean Claude era un apassionat del nostre esport, jugador, entrenador i àrbitre a la seua França natal sempre va mostrar la seua camaraderia, amor i dedicació al nostre club, ja fos amb la seua immensa humanitat, ja fora ajudant-nos a millorar el joc, sobretot mitjançant les seues gestions a l’altra banda dels Pirineus amb l’objectiu que clubs francesos vingueren a visitar-nos i quedant meravellats dels nostres tercers temps, que així van traspassar la seua fama a l’altre costat de les nostres fronteres. I viceversa: gràcies a la seua persona les seccions més joves del Cullera Rugbi Club van participar en tornejos internacionals al territori francès aconseguint no pocs reconeixements.
Del 12 al 14 de juny de 2026, València es convertirà en punt de trobada del rugbi veterà europeu amb la celebració de l’EGORF , un esdeveniment que reuneix equips de veterans d’arreu d’Europa en una gran festa del rugbi i l’amistat.
En aquesta edició, el nostre territori també hi serà present amb un projecte molt especial: l’equip de veterans INTER RC, format per jugadors del Cullera Rugby Club, el Tavernes Rugby Club i l’Alzira Rugby Club.
Què és l’EGORF?
L’EGORF(European Golden Oldies Rugby Festival) és molt més que un torneig. És un festival internacional de rugbi veterà que celebra l’essència original d’aquest esport: el respecte, l’amistat i el tercer temps.
Durant tres dies, equips de diferents països comparteixen partits adaptats a categories veterans, activitats socials i moments de convivència que converteixen el torneig en una experiència única.
El resultat passa a un segon pla. El que realment importa és continuar gaudint del rugbi, retrobar companys de trajectòria i mantindre viu l’esperit del joc.
INTER RC: un projecte que uneix clubs i generacions
La participació a l’EGORF 2026 serà possible gràcies al projecte INTER RC, una iniciativa que uneix veterans dels tres clubs de les comarques de la Ribera i la Valldigna per formar un sol equip.
Cullera, Tavernes i Alzira s’uneixen sota una mateixa samarreta amb un objectiu comú: seguir vivint el rugbi més enllà de la competició, reforçant els vincles personals i esportius que s’han construït durant anys dins i fora del camp.
Part dels jugadors a un entrenament a Cullera
Sponsor de l’equip: Sofás a tu Medida
Aquest projecte compta amb el suport de Sofás a tu Medida, patrocinador principal de l’equip de veterans INTER RC per a aquesta edició de l’EGORF.
Des del club volem agrair-los la confiança i el compromís amb aquest projecte compartit.
Equipatge de l’equip de veterans
Un cap de setmana per recordar
Del 12 al 14 de juny, els veterans d’INTER RC viuran tres dies intensos de rugbi, convivència i experiències compartides en un entorn internacional.
Una oportunitat per demostrar, una vegada més, que el rugbi no s’acaba mai: simplement evoluciona, es transforma i continua unint persones.
Des del Cullera Rugby Club estem orgullosos de veure com aquest projecte creix i representa els valors dels nostres clubs dins i fora del camp.
El Camp de Rugby Tomás Pardo Vidal d’Alzira ha sigut l’escenari este diumenge d’un autèntic partidàs entre Inter Alpesa/Horta RC S18 i Castelló-Coyotes, corresponent a l’última jornada de la segona fase (Grup B). El marcador final, 26-26, reflecteix a la perfecció la igualtat viscuda sobre el terreny de joc, però deixa un millor sabor per als de la Ribera, que amb este resultat aconseguixen una meritòria quarta posició i el bitllet per a les semifinals.
El combinat Inter Alpesa/Horta RC —format per jugadors del Cullera Rugby Club, Alzira RC i Tavernes RC i Horta RC— eixia amb moltes ganes davant els primers classificats de la lliga. En l’onze inicial destacava la presència dels jugadors del Cullera RC Hugo Aragó Chamorro (ala), Javier Márquez (en la primera línia), mentre que Anderson Albiach (ala) aportaria frescor des de la banqueta, entrant al minut 31.
L’aliniació inicial d’INTER ha sigut: en la primera línia, amb el dorsal 1, Javier Márquez; de talonador, el 2, José Ballester; i tancant la primera línia, amb el 3, Eric Buceta. A la segona línia, el 4, Javier Rubio, i el 5, Nahuel Riquelme. Tancant la melé Alex Martínez. Dirigint el joc, la parella de mitjos: amb el 9, Lukas Casaubón, i obrint el joc amb el 10, Andreu Escolà.
A la línia de tres quarts, a l’ala esquerra, el 11, Hugo Aragó; al centre, el 12, Joan Floquet, i el 13, el capità Carlos Bertomeu; a l’altra ala, el 14, Álvaro Segura i Nacho Castells tancant el camp amb el 15.
Els canvis han sigut al minut 31, Anderson Albiach i Andreu Donato. Al minut 38 Mohamed Belhadri i Vicente Alacreu. Minut 41 Minut 41, Nicolás Albina i José Luis Vila.
El partit no podia començar pitjor per als locals. Castelló-Coyotes colpejava primer amb un assaig transformat al minut 2, posant el 0-7 i obligant Inter a remar des del principi. Semblava que aquesta seria la tònica del partit. No obstant això, els de la Ribera-Valldigna van saber reaccionar amb caràcter. A partir del minut 23, Inter Alpesa entrava en el partit amb dos accions consecutives que els permetien capgirar momentàniament el marcador.
Amb el pas dels minuts, el duel es convertia en un intercanvi d’atacs i bones defenses de l’INTER fent que abans del descans, un nou assaig local deixava el marcador ajustat i mantenia vives les opcions (al voltant del minut 40).
En la segona part, la tensió va anar en augment. Castelló tornava a pegar primer amb dos assajos pràcticament consecutius (minuts 44 i 53), complicant molt el partit per als locals. Però lluny de baixar els braços, Inter Alpesa va demostrar una gran capacitat de reacció. Amb un joc més vertical i intens, els de la Ribera-Valldigna-Horta aconseguien igualar el marcador amb dos noves accions ofensives culminades al voltant del minut 47.
Els últims minuts van ser d’autèntica emoció. Inclús amb una inferioritat temporal per l’expulsió del capità Carlos Bertomeu al minut 55, l’equip va saber resistir i fins i tot va tindre opcions reals d’emportar-se la victòria.
Finalment, el 26-26 feia justícia al que es va veure al camp: dos equips que ho van donar tot i que van demostrar un gran nivell competitiu.
Objectiu complert… i ara, a per la semifinal
Més enllà del resultat, l’empat té un valor enorme. Inter Alpesa S18 aconsegueix la quarta plaça en la classificació del grup, fet que li permet accedir a les semifinals de la competició.
I el destí ha volgut que el rival torne a ser el mateix: Castelló-Coyotes. La cita serà el pròxim dissabte 9 de maig, en un nou duel que promet bones sensacions després del que s’ha viscut hui.
Amb jugadors del Cullera RC com Hugo Aragó, Javier Márquez, Anderson Albiach i Héctor Altur formant part del projecte, el club continua demostrant el seu compromís amb la formació i el creixement del rugby base.
Hi ha victòries que valen una classificació. I n’hi ha altres que, a més, deixen una empremta profunda, perquè parlen de caràcter, de ganes i d’un equip que es nega a rendir-se davant de qualsevol pronòstic.
El que va aconseguir l’INTER RC ALPESA este passat dissabte és d’eixes fites que es recorden. A la semifinal del play-off de la 1a Territorial Masculina, disputada l’11 d’abril al Camp de Rugby El Río de València, el conjunt de la Ribera-Valldigna va saber patir, resistir i colpejar en els moments decisius per derrotar el C.R. San Roque Raminatrans per 14-22 i guanyar-se, amb tot mereixement, una plaça a la gran final.
No era un repte menor. Al davant hi havia un San Roque que arribava amb l’etiqueta de favorit, amb solidesa competitiva i amb la confiança pròpia dels equips que se saben forts en este tipus de partits. No debades els dos precedents de lliga entre INTER RC i San Roque havien acabat amb victòria de San Roque: primer, 19-29 en el duel de la primera volta i després 23-34 a la jornada 12.
Però el rugbi té eixa grandesa: no sempre guanya qui arriba amb més estadístiques al seu favor, sinó qui sap interpretar millor el moment, mantindre la calma quan el partit apreta i fer un pas avant quan tot sembla posar-se costa amunt. I això és exactament el que va fer l’INTER.
Inici perdent
L’encontre va començar amb dificultats per als nostres. San Roque va eixir decidit a imposar el seu ritme i va colpejar prompte amb dos colps de càstig transformats per Unai Collados als minuts 4 i 14, posant un inquietant 6-0 en el marcador. Era el guió que molts imaginaven: el favorit marcant territori i l’INTER obligat a remar contracorrent. Però este equip fa temps que ha aprés a no mirar mai arrere. Lluny de descompondre’s, va continuar treballant, mantenint l’ordre i esperant el seu moment. I quan el va trobar, no el va deixar escapar.
Moment del partit de la semifinal San Roque vs INTER RC
Reacció al minut 19
La reacció va arribar al minut 19, quan Víctor Sieres va travessar la línia d’assaig i va encendre l’esperança. Aquell primer colp no només retallava distàncies: canviava l’ànim del partit. L’INTER començava a creure encara més, a sentir que la semifinal no estava escrita de cap manera. I eixa sensació es va convertir en certesa només uns minuts després, quan Luis Gustavo Aguirre va signar un nou assaig al minut 25. De sobte, el conjunt que havia arrancat a remolc ja mirava el partit amb uns altres ulls.
Però els grans equips no es conformen a reaccionar: volen governar. I l’INTER, en el tram final de la primera part, va demostrar que no havia anat a València només a competir, sinó a guanyar. Aguirre va tornar a colpejar al minut 34 i Juan Cruz Mirabal va transformar per estirar encara més l’avantatge.
En un obrir i tancar d’ulls, la semifinal havia canviat per complet: del 6-0 inicial s’havia passat a un 6-17 que premiava la fe, la intensitat i la capacitat de l’INTER per transformar la pressió en energia competitiva. Just abans del descans, San Roque encara va sumar un nou colp de càstig al minut 40 per mantindre’s viu i deixar el duel obert.
Segona Part decisiva
La segona part va ser una prova de maduresa. El partit entrava en aquell terreny en què cada placatge pesa més, cada errada es paga cara i qualsevol detall pot marcar el destí d’una temporada sencera. De fet, el San Rqoue sempre havia marcat la diferència a les segones parts, on mesurava la pressió i intensificava el ritme.
En eixe escenari, l’INTER va oferir una lliçó de compromís. Va saber jugar amb cap, contindre l’empenta rival i mantindre’s dins del partit quan tocava patir. No sempre des de l’espectacle, però sí des de la disciplina, l’esforç col·lectiu i la convicció absoluta que la final era possible.
Els minuts anaven passant i la tensió es podia tallar amb un ganivet. San Roque buscava la reacció definitiva, però l’INTER no va perdre mai la compostura. I quan el partit demanava una última mostra de personalitat, va aparéixer de nou el gran protagonista de la vesprada. Al minut 73, Luis Gustavo Aguirre firmava el seu tercer assaig i posava el 9-22 que acostava el somni. San Roque encara va tindre una última resposta amb un assaig de Denis Gavrilov al minut 78, però la victòria ja tenia color visitant.
Ni tan sols el final aspre, amb les tarjetes grogues per al dorsal 9 del San Roque al minut 78 i per a Gor Sedrakyan de l’INTER al 79, va alterar el destí d’un equip que havia decidit competir fins a l’últim alé.
Més que un resultat
El 14-22 definitiu no conta només un resultat. Conta una història. La d’un grup que ha crescut a base de treball, que ha sabut arribar viu al tram decisiu de la lliga i que, quan més difícil semblava, ha tret la seua millor versió per tombar un rival que partia amb els pronòstics a favor.
Conta també la història d’un club que continua construint, competint i creient. Perquè una semifinal no es guanya només amb qualitat: es guanya amb ànima. I l’INTER ho ha demostrat.
Un equip complet, una victòria de tots
Per afrontar esta semifinal històrica, l’INTER RC va presentar una alineació plena de compromís i preparada per a lluitar cada pilota fins al final. El quinze inicial va estar format amb una primera línia formada per Rubén Manzanera López (1), Héctor Chornet Gimeno (2) i Jonatan Ovejero «Toni» (3); la segona línia amb Luis Gustavo Aguirre (4)i Jorge Pons Arroyo (5); i la tercera línia per a Gonzalo Martín Herrera (6), Valentín López Marazzi (7) i Víctor Sieres Català (8), tancant la melé. Les frontisses han sigut per a Gabriel Alejandro Vázquez (9), de mig de melé, i per al capità Guillermo Ahuir Palazón (10), d’obertura. Als centres han actuat Matías Nicolás Vázquez (12) i Clément Charles Langloys (13) i Ferrán Gadea Galera (11) i Óscar Verdú Carsín (14) ocupant les bandes, i Juan Cruz Mirabal (15) tancant des del quinze.
També des de la banqueta es va construir la classificació. L’staff tècnic va saber llegir el desenvolupament de la semifinal i moure les peces amb criteri per mantindre el nivell físic i competitiu. Els canvis de l’INTER van ser: Facundo Uriburu Gray va entrar al minut 47 per Víctor Sieres Català ; al 60, Gor Sedrakyan va substituir Ferrán Gadea Galera; al 70, Borja Hidalgo García va entrar per Rubén Manzanera López ; al 72, Antonio Salom Femenia va rellevar Jonatan Emanuel Ovejero ; i al minut 75 arribaren dos canvis més, amb l’entrada de Jardy Eduardo Brito Navarro per Jorge Pons i de Demba Sow De La Torre per Clément Charles Langloys. Com a delegat de l’equip va actuar Rafael Beltrán «Saxi».
Més enllà dels noms propis, l’alineació i les substitucions reflecteixen una de les grans fortaleses d’este equip: la sensació de bloc. En partits com este, no només compten els qui comencen, sinó també els qui entren després per refrescar cames, reforçar la defensa, sostindre el ritme i ajudar a tancar una victòria de tant de valor. I l’INTER va demostrar que està preparat per a competir com un col·lectiu, amb tots sumant en la mateixa direcció.
Una temporada difícil
Arribar fins a esta final té encara més valor si es mira tot el camí recorregut. L’INTER ha hagut de conviure durant tota la temporada amb les lesions i amb una plantilla castigada per les baixes, en un curs en què el segon equip també va haver de competir al límit en la 3a Territorial i finalment renunciar a seguir jugant per reforçar el primer equip.
En eixe context, el club va haver de traure orgull, profunditat i sentit col·lectiu per continuar en peu, i el primer equip es va veure reforçat en diferents moments per jugadors que han anat fent un pas avant quan més falta feia. Jugadors com BetoVázquez, Noel Manzanera, Eduard Calatayud, Erik Jaime, M. Mengher, Àlex Sancasto, Jero Lamas, Héctor Gallego, Pau García, José Fco. Valiente, Sisco Martínez, Sergio Escrihuela, Cesco, Marcel Gadea, Pau Miquel, Fares Benferhat, Santiago Gisbert, Juan José Gimeno, Jordi Peris, Tito, Neil Montiel, MihaiMengher, Saúl Alberola, RobertUreña, Pablo,VladiLeyva, Rafa de La Torre o Demba Sow simbolitzen eixa resposta del club davant l’adversitat. Alguns arribats des del segon equip, altres des de la cantera, tots ells han ajudat a sostindre l’INTER en els moments més delicats i a mantindre viva una competitivitat que ara ha desembocat en una classificació per a la final que va molt més enllà d’un resultat: és el premi a la resistència, al compromís i a la força d’un grup que no ha deixat de creure
Ara, una final per somiar
El premi és tan gran com el repte que ve. L’altra semifinal va classificar l’Akra Bárbara després de superar el XV Murcia, de manera que la gran final del pròxim 19 d’abril enfrontarà els alacantins, com a locals, amb un INTER RC que arribarà com a visitant però, sobretot, com a equip alliberat, reforçat i convençut que també sap guanyar partits grans.
És cert que l’Akra Bárbara parteix com a favorit. La seua trajectòria durant la lliga regular, la diferència de punts en la classificació i els precedents entre tots dos equips apunten en eixa direcció. Però també és cert que esta semifinal ha deixat una lliçó molt clara: els pronòstics no juguen, no plaquen i no marquen assajos. San Roque també partia com a favorit. I, tanmateix, va ser l’INTER qui va eixir del camp amb el bitllet a la final.
Per això, més enllà del que diga la classificació o del paper que puguen tindre els alacantins com a candidats al títol, l’INTER arriba a la cita decisiva carregat d’energia positiva, confiança i esperança. Amb la il·lusió de qui sap que ja ha superat una barrera important. Amb el convenciment de qui ha sigut capaç de tombar un favorit. I amb la força emocional d’un grup que ha decidit creure fins al final després d’una temporada marcada per les lesions.
Ara només queda disfrutar, competir i tornar a deixar-ho tot sobre la gespa. Perquè quan un equip aprén a superar els pronòstics, deixa de ser una sorpresa i es convertix en una amenaça molt real.
L’INTER RC ja està en la final. I hi està perquè s’ho ha guanyat.
Alegria a la finalització de la semifinal
El suport de la família és tot un orgull i alegria per als jugadors i jugadores de rugbi. A la imatge el nostre jugador Clement Langlois amb la seua família.
Sota un sol implacable d’octubre i amb el termòmetre apretant, el Sub-18 del C.R. Inter Alpesa — Rugby Cullera no van aconseguir imporsar-se al Denia Barbarians Safor.
Un equip que compta amb molts jugadors de primer any, i altres incorporacions de la fusió d’aquesta categoria amb L’Horta-Paterna. Moltes cares noves, poc rodatge conjunt i, malgrat això, actitud excel·lent, suports constants i solidaritat en cada jugada.
La graderia ho va reconéixer amb aplaudiments i les famílies se n’anaren orgulloses. El partit, de la Fase Prèvia – Classificatòria A (M18 – RI), es va disputar aquest dissabte 4 d’octubre de 2025 al Camp Tomás Pardo Vidal (Alzira); el marcador final va ser 10–36.
Alineació
La primera línia la van formar José Soler, Beltrán Tudela i Eric Buceta; acompanyats a la segona línia per Andreu Donato i Héctor Altur. De flankers, Javier Márquez i Nicolás Albina; tancant la melé amb el 8, Tono Bono. De mitges, Ignacio Castells i Andreu Escolá. Als centres, Andreu Andrés i Alex Martínez; ales per a Joan Mateo Floquet i Anderson Anthuan Albiach; i al fons, d’arrier, Arturo Galán.”
Banqueta:José Ballester, Nahuel Milcayac Riquelme, Hugo Aragó, Lukas Casaubón, Álvaro Segura, Vicente Ramón Alacreu i Lucas García Sarrión.
Gestió de la calor i rotacions
L’equip es va reforçar amb els canvis, eixint al camp a la segona part els jugadors: José Ballester, Nahuel Milcayac Riquelme, Hugo AragóChamorro, Lukas Casaubón, Álvaro Segura, Vicente Ramón Alacreu i Lucas García Sarrión.
Evolució del partit (minut a minut)
3’ (0–3): cop de càstig per a l’Inter després d’una bona pressió territorial.
9’ (5–3): assaig del Dénia/La Safor en transició ràpida. 10’ (7–3): transformació visitant.
28’ (12–3): segon assaig visitant, aprofitant una segona fase àgil.
34’ (17–3): tercer assaig dels Barbarians. 35’ (19–3): transformació.
49’ (24–3): assaig visitant després d’una seqüència llarga.
60’ (29–3) i 66’ (34–3): dos assajos més del Dénia/La Safor; 67’ (36–3): transformació.
68’ (36–8): assaig de l’Inter (36–10): transformació.
Lectura col·lectiva: després d’un tram final de primera part on el rival va accelerar el ritme, l’Inter va reajustar línies i a la represa va pujar un punt l’agressivitat defensiva, millorant el pla de recol·locació i la netedat al ruck. Els canvis de posició i l’entrada de refresc a la segona part van donar consistència i van permetre defendre més alt, evitant que el Dénia/La Safor ampliara el tanteig i trobant premi en el tram final amb l’assaig local.
