El Camp de Rugby Tomás Pardo Vidal d’Alzira ha sigut l’escenari este diumenge d’un autèntic partidàs entre Inter Alpesa/Horta RC S18 i Castelló-Coyotes, corresponent a l’última jornada de la segona fase (Grup B). El marcador final, 26-26, reflecteix a la perfecció la igualtat viscuda sobre el terreny de joc, però deixa un millor sabor per als de la Ribera, que amb este resultat aconseguixen una meritòria quarta posició i el bitllet per a les semifinals.
El combinat Inter Alpesa/Horta RC —format per jugadors del Cullera Rugby Club, Alzira RC i Tavernes RC i Horta RC— eixia amb moltes ganes davant els primers classificats de la lliga. En l’onze inicial destacava la presència dels jugadors del Cullera RC Hugo Aragó Chamorro (ala), Javier Márquez (en la primera línia), mentre que Anderson Albiach (ala) aportaria frescor des de la banqueta, entrant al minut 31.
L’aliniació inicial d’INTER ha sigut: en la primera línia, amb el dorsal 1, Javier Márquez; de talonador, el 2, José Ballester; i tancant la primera línia, amb el 3, Eric Buceta. A la segona línia, el 4, Javier Rubio, i el 5, Nahuel Riquelme. Tancant la melé Alex Martínez. Dirigint el joc, la parella de mitjos: amb el 9, Lukas Casaubón, i obrint el joc amb el 10, Andreu Escolà.
A la línia de tres quarts, a l’ala esquerra, el 11, Hugo Aragó; al centre, el 12, Joan Floquet, i el 13, el capità Carlos Bertomeu; a l’altra ala, el 14, Álvaro Segura i Nacho Castells tancant el camp amb el 15.
Els canvis han sigut al minut 31, Anderson Albiach i Andreu Donato. Al minut 38 Mohamed Belhadri i Vicente Alacreu. Minut 41 Minut 41, Nicolás Albina i José Luis Vila.
El partit no podia començar pitjor per als locals. Castelló-Coyotes colpejava primer amb un assaig transformat al minut 2, posant el 0-7 i obligant Inter a remar des del principi. Semblava que aquesta seria la tònica del partit. No obstant això, els de la Ribera-Valldigna van saber reaccionar amb caràcter. A partir del minut 23, Inter Alpesa entrava en el partit amb dos accions consecutives que els permetien capgirar momentàniament el marcador.
Amb el pas dels minuts, el duel es convertia en un intercanvi d’atacs i bones defenses de l’INTER fent que abans del descans, un nou assaig local deixava el marcador ajustat i mantenia vives les opcions (al voltant del minut 40).
En la segona part, la tensió va anar en augment. Castelló tornava a pegar primer amb dos assajos pràcticament consecutius (minuts 44 i 53), complicant molt el partit per als locals. Però lluny de baixar els braços, Inter Alpesa va demostrar una gran capacitat de reacció. Amb un joc més vertical i intens, els de la Ribera-Valldigna-Horta aconseguien igualar el marcador amb dos noves accions ofensives culminades al voltant del minut 47.
Els últims minuts van ser d’autèntica emoció. Inclús amb una inferioritat temporal per l’expulsió del capità Carlos Bertomeu al minut 55, l’equip va saber resistir i fins i tot va tindre opcions reals d’emportar-se la victòria.
Finalment, el 26-26 feia justícia al que es va veure al camp: dos equips que ho van donar tot i que van demostrar un gran nivell competitiu.
Objectiu complert… i ara, a per la semifinal
Més enllà del resultat, l’empat té un valor enorme. Inter Alpesa S18 aconsegueix la quarta plaça en la classificació del grup, fet que li permet accedir a les semifinals de la competició.
I el destí ha volgut que el rival torne a ser el mateix: Castelló-Coyotes. La cita serà el pròxim dissabte 9 de maig, en un nou duel que promet bones sensacions després del que s’ha viscut hui.
Amb jugadors del Cullera RC com Hugo Aragó, Javier Márquez, Anderson Albiach i Héctor Altur formant part del projecte, el club continua demostrant el seu compromís amb la formació i el creixement del rugby base.
Hi ha victòries que valen una classificació. I n’hi ha altres que, a més, deixen una empremta profunda, perquè parlen de caràcter, de ganes i d’un equip que es nega a rendir-se davant de qualsevol pronòstic.
El que va aconseguir l’INTER RC ALPESA este passat dissabte és d’eixes fites que es recorden. A la semifinal del play-off de la 1a Territorial Masculina, disputada l’11 d’abril al Camp de Rugby El Río de València, el conjunt de la Ribera-Valldigna va saber patir, resistir i colpejar en els moments decisius per derrotar el C.R. San Roque Raminatrans per 14-22 i guanyar-se, amb tot mereixement, una plaça a la gran final.
No era un repte menor. Al davant hi havia un San Roque que arribava amb l’etiqueta de favorit, amb solidesa competitiva i amb la confiança pròpia dels equips que se saben forts en este tipus de partits. No debades els dos precedents de lliga entre INTER RC i San Roque havien acabat amb victòria de San Roque: primer, 19-29 en el duel de la primera volta i després 23-34 a la jornada 12.
Però el rugbi té eixa grandesa: no sempre guanya qui arriba amb més estadístiques al seu favor, sinó qui sap interpretar millor el moment, mantindre la calma quan el partit apreta i fer un pas avant quan tot sembla posar-se costa amunt. I això és exactament el que va fer l’INTER.
Inici perdent
L’encontre va començar amb dificultats per als nostres. San Roque va eixir decidit a imposar el seu ritme i va colpejar prompte amb dos colps de càstig transformats per Unai Collados als minuts 4 i 14, posant un inquietant 6-0 en el marcador. Era el guió que molts imaginaven: el favorit marcant territori i l’INTER obligat a remar contracorrent. Però este equip fa temps que ha aprés a no mirar mai arrere. Lluny de descompondre’s, va continuar treballant, mantenint l’ordre i esperant el seu moment. I quan el va trobar, no el va deixar escapar.
Moment del partit de la semifinal San Roque vs INTER RC
Reacció al minut 19
La reacció va arribar al minut 19, quan Víctor Sieres va travessar la línia d’assaig i va encendre l’esperança. Aquell primer colp no només retallava distàncies: canviava l’ànim del partit. L’INTER començava a creure encara més, a sentir que la semifinal no estava escrita de cap manera. I eixa sensació es va convertir en certesa només uns minuts després, quan Luis Gustavo Aguirre va signar un nou assaig al minut 25. De sobte, el conjunt que havia arrancat a remolc ja mirava el partit amb uns altres ulls.
Però els grans equips no es conformen a reaccionar: volen governar. I l’INTER, en el tram final de la primera part, va demostrar que no havia anat a València només a competir, sinó a guanyar. Aguirre va tornar a colpejar al minut 34 i Juan Cruz Mirabal va transformar per estirar encara més l’avantatge.
En un obrir i tancar d’ulls, la semifinal havia canviat per complet: del 6-0 inicial s’havia passat a un 6-17 que premiava la fe, la intensitat i la capacitat de l’INTER per transformar la pressió en energia competitiva. Just abans del descans, San Roque encara va sumar un nou colp de càstig al minut 40 per mantindre’s viu i deixar el duel obert.
Segona Part decisiva
La segona part va ser una prova de maduresa. El partit entrava en aquell terreny en què cada placatge pesa més, cada errada es paga cara i qualsevol detall pot marcar el destí d’una temporada sencera. De fet, el San Rqoue sempre havia marcat la diferència a les segones parts, on mesurava la pressió i intensificava el ritme.
En eixe escenari, l’INTER va oferir una lliçó de compromís. Va saber jugar amb cap, contindre l’empenta rival i mantindre’s dins del partit quan tocava patir. No sempre des de l’espectacle, però sí des de la disciplina, l’esforç col·lectiu i la convicció absoluta que la final era possible.
Els minuts anaven passant i la tensió es podia tallar amb un ganivet. San Roque buscava la reacció definitiva, però l’INTER no va perdre mai la compostura. I quan el partit demanava una última mostra de personalitat, va aparéixer de nou el gran protagonista de la vesprada. Al minut 73, Luis Gustavo Aguirre firmava el seu tercer assaig i posava el 9-22 que acostava el somni. San Roque encara va tindre una última resposta amb un assaig de Denis Gavrilov al minut 78, però la victòria ja tenia color visitant.
Ni tan sols el final aspre, amb les tarjetes grogues per al dorsal 9 del San Roque al minut 78 i per a Gor Sedrakyan de l’INTER al 79, va alterar el destí d’un equip que havia decidit competir fins a l’últim alé.
Més que un resultat
El 14-22 definitiu no conta només un resultat. Conta una història. La d’un grup que ha crescut a base de treball, que ha sabut arribar viu al tram decisiu de la lliga i que, quan més difícil semblava, ha tret la seua millor versió per tombar un rival que partia amb els pronòstics a favor.
Conta també la història d’un club que continua construint, competint i creient. Perquè una semifinal no es guanya només amb qualitat: es guanya amb ànima. I l’INTER ho ha demostrat.
Un equip complet, una victòria de tots
Per afrontar esta semifinal històrica, l’INTER RC va presentar una alineació plena de compromís i preparada per a lluitar cada pilota fins al final. El quinze inicial va estar format amb una primera línia formada per Rubén Manzanera López (1), Héctor Chornet Gimeno (2) i Jonatan Ovejero «Toni» (3); la segona línia amb Luis Gustavo Aguirre (4)i Jorge Pons Arroyo (5); i la tercera línia per a Gonzalo Martín Herrera (6), Valentín López Marazzi (7) i Víctor Sieres Català (8), tancant la melé. Les frontisses han sigut per a Gabriel Alejandro Vázquez (9), de mig de melé, i per al capità Guillermo Ahuir Palazón (10), d’obertura. Als centres han actuat Matías Nicolás Vázquez (12) i Clément Charles Langloys (13) i Ferrán Gadea Galera (11) i Óscar Verdú Carsín (14) ocupant les bandes, i Juan Cruz Mirabal (15) tancant des del quinze.
També des de la banqueta es va construir la classificació. L’staff tècnic va saber llegir el desenvolupament de la semifinal i moure les peces amb criteri per mantindre el nivell físic i competitiu. Els canvis de l’INTER van ser: Facundo Uriburu Gray va entrar al minut 47 per Víctor Sieres Català ; al 60, Gor Sedrakyan va substituir Ferrán Gadea Galera; al 70, Borja Hidalgo García va entrar per Rubén Manzanera López ; al 72, Antonio Salom Femenia va rellevar Jonatan Emanuel Ovejero ; i al minut 75 arribaren dos canvis més, amb l’entrada de Jardy Eduardo Brito Navarro per Jorge Pons i de Demba Sow De La Torre per Clément Charles Langloys. Com a delegat de l’equip va actuar Rafael Beltrán «Saxi».
Més enllà dels noms propis, l’alineació i les substitucions reflecteixen una de les grans fortaleses d’este equip: la sensació de bloc. En partits com este, no només compten els qui comencen, sinó també els qui entren després per refrescar cames, reforçar la defensa, sostindre el ritme i ajudar a tancar una victòria de tant de valor. I l’INTER va demostrar que està preparat per a competir com un col·lectiu, amb tots sumant en la mateixa direcció.
Una temporada difícil
Arribar fins a esta final té encara més valor si es mira tot el camí recorregut. L’INTER ha hagut de conviure durant tota la temporada amb les lesions i amb una plantilla castigada per les baixes, en un curs en què el segon equip també va haver de competir al límit en la 3a Territorial i finalment renunciar a seguir jugant per reforçar el primer equip.
En eixe context, el club va haver de traure orgull, profunditat i sentit col·lectiu per continuar en peu, i el primer equip es va veure reforçat en diferents moments per jugadors que han anat fent un pas avant quan més falta feia. Jugadors com BetoVázquez, Noel Manzanera, Eduard Calatayud, Erik Jaime, M. Mengher, Àlex Sancasto, Jero Lamas, Héctor Gallego, Pau García, José Fco. Valiente, Sisco Martínez, Sergio Escrihuela, Cesco, Marcel Gadea, Pau Miquel, Fares Benferhat, Santiago Gisbert, Juan José Gimeno, Jordi Peris, Tito, Neil Montiel, MihaiMengher, Saúl Alberola, RobertUreña, Pablo,VladiLeyva, Rafa de La Torre o Demba Sow simbolitzen eixa resposta del club davant l’adversitat. Alguns arribats des del segon equip, altres des de la cantera, tots ells han ajudat a sostindre l’INTER en els moments més delicats i a mantindre viva una competitivitat que ara ha desembocat en una classificació per a la final que va molt més enllà d’un resultat: és el premi a la resistència, al compromís i a la força d’un grup que no ha deixat de creure
Ara, una final per somiar
El premi és tan gran com el repte que ve. L’altra semifinal va classificar l’Akra Bárbara després de superar el XV Murcia, de manera que la gran final del pròxim 19 d’abril enfrontarà els alacantins, com a locals, amb un INTER RC que arribarà com a visitant però, sobretot, com a equip alliberat, reforçat i convençut que també sap guanyar partits grans.
És cert que l’Akra Bárbara parteix com a favorit. La seua trajectòria durant la lliga regular, la diferència de punts en la classificació i els precedents entre tots dos equips apunten en eixa direcció. Però també és cert que esta semifinal ha deixat una lliçó molt clara: els pronòstics no juguen, no plaquen i no marquen assajos. San Roque també partia com a favorit. I, tanmateix, va ser l’INTER qui va eixir del camp amb el bitllet a la final.
Per això, més enllà del que diga la classificació o del paper que puguen tindre els alacantins com a candidats al títol, l’INTER arriba a la cita decisiva carregat d’energia positiva, confiança i esperança. Amb la il·lusió de qui sap que ja ha superat una barrera important. Amb el convenciment de qui ha sigut capaç de tombar un favorit. I amb la força emocional d’un grup que ha decidit creure fins al final després d’una temporada marcada per les lesions.
Ara només queda disfrutar, competir i tornar a deixar-ho tot sobre la gespa. Perquè quan un equip aprén a superar els pronòstics, deixa de ser una sorpresa i es convertix en una amenaça molt real.
L’INTER RC ja està en la final. I hi està perquè s’ho ha guanyat.
Alegria a la finalització de la semifinal
El suport de la família és tot un orgull i alegria per als jugadors i jugadores de rugbi. A la imatge el nostre jugador Clement Langlois amb la seua família.
Sota un sol implacable d’octubre i amb el termòmetre apretant, el Sub-18 del C.R. Inter Alpesa — Rugby Cullera no van aconseguir imporsar-se al Denia Barbarians Safor.
Un equip que compta amb molts jugadors de primer any, i altres incorporacions de la fusió d’aquesta categoria amb L’Horta-Paterna. Moltes cares noves, poc rodatge conjunt i, malgrat això, actitud excel·lent, suports constants i solidaritat en cada jugada.
La graderia ho va reconéixer amb aplaudiments i les famílies se n’anaren orgulloses. El partit, de la Fase Prèvia – Classificatòria A (M18 – RI), es va disputar aquest dissabte 4 d’octubre de 2025 al Camp Tomás Pardo Vidal (Alzira); el marcador final va ser 10–36.
Alineació
La primera línia la van formar José Soler, Beltrán Tudela i Eric Buceta; acompanyats a la segona línia per Andreu Donato i Héctor Altur. De flankers, Javier Márquez i Nicolás Albina; tancant la melé amb el 8, Tono Bono. De mitges, Ignacio Castells i Andreu Escolá. Als centres, Andreu Andrés i Alex Martínez; ales per a Joan Mateo Floquet i Anderson Anthuan Albiach; i al fons, d’arrier, Arturo Galán.”
Banqueta:José Ballester, Nahuel Milcayac Riquelme, Hugo Aragó, Lukas Casaubón, Álvaro Segura, Vicente Ramón Alacreu i Lucas García Sarrión.
Gestió de la calor i rotacions
L’equip es va reforçar amb els canvis, eixint al camp a la segona part els jugadors: José Ballester, Nahuel Milcayac Riquelme, Hugo AragóChamorro, Lukas Casaubón, Álvaro Segura, Vicente Ramón Alacreu i Lucas García Sarrión.
Evolució del partit (minut a minut)
3’ (0–3): cop de càstig per a l’Inter després d’una bona pressió territorial.
9’ (5–3): assaig del Dénia/La Safor en transició ràpida. 10’ (7–3): transformació visitant.
28’ (12–3): segon assaig visitant, aprofitant una segona fase àgil.
34’ (17–3): tercer assaig dels Barbarians. 35’ (19–3): transformació.
49’ (24–3): assaig visitant després d’una seqüència llarga.
60’ (29–3) i 66’ (34–3): dos assajos més del Dénia/La Safor; 67’ (36–3): transformació.
68’ (36–8): assaig de l’Inter (36–10): transformació.
Lectura col·lectiva: després d’un tram final de primera part on el rival va accelerar el ritme, l’Inter va reajustar línies i a la represa va pujar un punt l’agressivitat defensiva, millorant el pla de recol·locació i la netedat al ruck. Els canvis de posició i l’entrada de refresc a la segona part van donar consistència i van permetre defendre més alt, evitant que el Dénia/La Safor ampliara el tanteig i trobant premi en el tram final amb l’assaig local.
INTER S18: UNA TEMPORADA DE CREIXEMENT QUE CULMINA AMB UNA GRAN VICTÒRIA
L’equip INTER S18, format per jugadors del Cullera Rugby Club, Alzira RC i Tavernes RC, ha demostrat al llarg de la temporada una evolució constant i un esperit de superació que es va veure reflectit en l’últim partit disputat el passat dissabte 1 de març. En un enfrontament clau contra San Roque/Castellón, el conjunt INTER S18 va aconseguir una victòria contundent per 17-50, deixant clar el progrés de l’equip en aquesta segona fase de la competició.
Domini i contundència en el joc
Des del xiulet inicial, INTER S18 va mostrar una gran determinació. Encara que l’equip local va aconseguir obrir el marcador amb un assaig primerenc, la resposta dels nostres jugadors no es va fer esperar. Amb un joc dinàmic i una gran efectivitat en atac, INTER va aconseguir múltiples assajos al llarg de l’encontre, destacant les actuacions de diversos jugadors.
Els autors dels assajos van ser:
Andreu Andrés Biosca (dorsal 12) – Assajos als minuts 12 i 20.
Bernat Fabra Asins (dorsal 3) – Transformacions als minuts 7, 12, 49 i 68, a més d’un assaig al minut 51.
Valentín López Marazzi (dorsal 7) – Assajos als minuts 33 i 58.
Hugo Aragó Chamorro (dorsal 14) – Assaig al minut 68.
L’àrbitre Ismael Baños donant indicacions prèvies a l’inici del partit
Els protagonistes en el camp
L’alineació d’INTER S18 per a aquest encontre va ser:
Primera línia: Omar Vilches Martínez (1), Beltrán Tudela Presencia (2), Lautaro Distante Soler (3)
Tercera línia: Neil Montiel Castell (6), Valentín López Marazzi (7), José Soler Clausí (8)
Mig de melé: Guillermo Corbi Ballester (9, capità)
Obertura: Bernat Fabra Asins (10)
Centres: Andreu Andrés Biosca (12), Samuel Eduardo Rivas Palma (13)
Extrems: Anderson Anthuan Albiach Lara (11), Hugo Aragó Chamorro (14)
Arriere: Curro Sebastià Montoro (15)
També van participar en el partit Matías Jarid Orbegoso Herrera (extrem), José Luis Vila Rosell (tercera) i Diego Alejandro Iglesias Domínguez (segona), que van entrar com a substituts.
Atac dels 3/4 INTER
Un equip en constant evolució
Més enllà del resultat, el més destacable ha sigut la progressió de l’equip al llarg de la temporada. Des dels primers partits fins a aquesta última jornada, INTER S18 ha anat millorant tant en defensa com en atac, consolidant un estil de joc sòlid i efectiu. La compenetració entre els jugadors dels tres clubs ha sigut fonamental per aconseguir aquest creixement col·lectiu.
Gonzalo, Beto i Tony, entrenadors S18 INTER
A més, l’esforç dels entrenadors, Gonzalo López, Alberto Vázquez i Jonatan Ovejero, i el compromís de cada jugador han sigut determinants en aquesta evolució. El treball en els entrenaments ha donat els seus fruits, i la confiança en l’equip ha anat en augment jornada rere jornada.
La davantera S18 es va imposar en moltes ocasions amb les melés
Un comiat emotiu per als jugadors que passen a sènior
Després del partit, es va viure un dels moments més emotius de la temporada, amb el comiat de diversos jugadors que han format part fonamental de l’escola i acadèmia INTER i que ara inicien una nova etapa. Omar Vilches, Jorge Peris, Bernat Fabra, Curro Sebastià i Neil Montiel compleixen 18 anys i faran el salt a la categoria sènior, mentre que Guille Corbi es trasllada a una altra ciutat, deixant enrere aquest equip que ha sigut la seua família durant aquests anys.
Els companys, entrenadors i familiars van dedicar-los un càlid homenatge, recordant els grans moments compartits dins i fora del camp. Llàgrimes, abraçades i paraules d’agraïment van marcar aquest adeu. Estem segurs que tots ells continuaran brillant en la seua nova etapa i que el rugbi els continuarà unint més enllà de la diferència de categories o la distància.
Omar Vilxes donant les gràcies als seus companys i entrenadors
Mirant cap al futur
Aquesta victòria no només marca el tancament d’una fase important, sinó que també reforça la motivació d’INTER S18 per als pròxims reptes. La cohesió del grup i la qualitat demostrada en el camp auguren un futur prometedor per a aquests joves jugadors.
Des del Cullera Rugby Club, volem felicitar tot l’equip INTER S18 per la seua entrega, sacrifici i passió pel rugbi. Seguim creixent junts i anem a per més victòries!
FESTIVAL TRI DE RUGBY INCLUSIVO en Cullera del 3-5 de septiembre 2021. Volveremos a disfrutar de sonrisas, amigos, Rugby y mucho más en un festival que espera recuperar la felicidad de juntarnos con toda la seguridad posible.
Os esperamos en Cullera para vivir un fin de semana espectacular.
Sabemos que es un año complicado y difícil pero nos gustaría contar con el grandioso grupo de voluntariado que tuvimos en nuestra última edición.
Esto va más allá del campo de rugby así que todos los que queráis participar y ayudar seréis bien recibidos y acompañados. Para facilitar la organización hemos habilitado la figura del VOLUNTARIADO TRI.
Nos servirá para organizarnos mejor y para crecer como organización. Solo os compromete al tiempo que querías o podáis aportar.
Os pedimos a todas y todos los que queráis participar en el festival que os registréis como voluntarios AQUÍ
Los equipos participantes en esta edición de 2021 son:
El Clan Tri Espurna Rugby Cullera
Les Abelles Rugby Club
Hernani CRE
Quijote Rugby Club
Castelldefels Rugby Union Club
URA Clan Almería
En esta edición de 2021 no podremos contar con nuestras amigas y amigos de Escocia ni Inglaterra.
El Festival Internacional TRI Rugby Inclusivo forma parte del proyecto Erasmus de Voluntariado de la Unión Europea
