Hi ha debats que semblen no tindre fi. I si parlem de gastronomia valenciana, pocs generen tanta passió com la pregunta de com s’ha de fer una bona paella.
Els ingredients ja són motiu de discussió. Que si en una comarca es posa una cosa, que si en una altra no es faria mai, que si aquesta verdura és imprescindible o que si aquell ingredient és quasi un sacrilegi. Però hi ha un altre debat que, almenys entre nosaltres, pot arribar a ser igual d’intens: quan s’ha de posar l’arròs?
A Cullera tenim clara una manera de fer-ho: l’arròs se sofrig abans d’afegir l’aigua. En altres comarques, en canvi, la tradició és una altra: primer es prepara el caldo, es deixa bollir i després s’incorpora l’arròs.
I d’aquesta diferència gastronòmica ha nascut un dels reptes més curiosos que hem viscut últimament a Cullera.
Cartell «Oficial» del duel Gastronòmic. Disseny: Vicent Gómez
Tot va començar amb un “pique” entre dos Jordis
L’origen de tot el trobem en el passat Concurs Inclusiu de Paelles 2026, organitzat pel Cullera Rugby Club i Tri Spain dins de les activitats del Fesrival de Rugby Inclusiu Cullera 2026.
Durant aquella jornada va sorgir un debat especialment animat entre Jordi Mateu, de la Safor i membre del jurat del concurs, i Jordi Peris, cullerà i un dels organitzadors.
El tema, evidentment, era la paella.
Però no qualsevol detall.
La qüestió era clara: què dona millor resultat, sofregir l’arròs abans d’afegir l’aigua o incorporar-lo quan el caldo ja està bollint?
El debat va anar pujant de temperatura —sempre amb bon humor clar— fins que els dos Jordis acabaren fent-se una promesa: un dia prepararien cadascun la paella segons la seua manera tradicional de fer-la i deixarien que altres decidiren quina era millor.
Dit i fet.
Així va nàixer la primera edició de la…
PAELLA SOFREGIDA VS BOLLIDA
Un autèntic combat gastronòmic.
A un costat, Jordi Peris, defensant la tradició cullerana: arròs sofregit abans de posar l’aigua.
A l’altre, Jordi Mateu, representant l’altra escola: primer el caldo a bullir i després l’arròs.
Però faltava resoldre una qüestió fonamental: com decidir el guanyador?
El jurat més difícil possible: el públic
Res de jurats professionals, puntuacions complicades ni fitxes tècniques.
La norma va ser molt més senzilla.
Guanyaria la paella que acabara amb menys arròs.
I, per tant, totes les persones assistents es convertiren automàticament en jurat popular.
Entre elles, comptàrem una vegada més amb la companyia de les nostres amigues i amics de la Fundació Espurna, que participaren també en aquesta particular jornada gastronòmica celebrada a la seu del Club.
Arribava el moment de la veritat.
Dues paelles.
Dues tècniques.
Dos Jordis convençuts que la seua era la millor manera de cuinar l’arròs.
I moltes ganes de tastar-les.
Els Jordis escudellant les paelles
I el guanyador és…
Ací és on apareix el problema. Perquè estaven les dues molt bones.
Les opinions entre el públic es dividiren. Uns es decantaven per la paella sofregida; altres defensaven la bollida. Hi hagué arguments per a tots els gustos i, sobretot, un nivell molt alt per part dels dos cuiners.
Tan alt que al final només es podia arribar a una conclusió:
EMPAT TÈCNIC.
Sí, després de tant de debat, de tanta expectativa i de dues paelles magnífiques, el primer Paella Sofregida vs Bollida no ha aconseguit resoldre una de les grans qüestions de la gastronomia valenciana.
I això només pot significar una cosa.
Caldrà una segona edició.
Jordi Mateu i Jordi Peris hauran de tornar a encendre el foc, preparar les paelles i sotmetre’s de nou al veredicte popular.
Perquè el debat continua obert.
I ara, a més, està més candent que mai.
Mentrestant, ens quedem amb el millor de la jornada: compartir taula, tradicions, rialles i bons moments amb les persones que formen part de la nostra família i amb les amigues i amics de la Fundació Espurna.
Perquè hi ha partits que es juguen sobre la gespa…
L’INTER/Abelles debuta en lliga amb una ajustada derrota davant l’Akra Bárbara/Elche (24-17)
L’INTER/Abelles Femení va estrenar dissabte 3 d’octubre la temporada 2026/2027 de Primera Territorial Femenina amb una ajustada derrota per 24-17 davant l’Akra Bárbara/Elche, en el partit disputat al Camp de Rugby José Antonio Amorós Palao d’Elx.
El conjunt format conjuntament per jugadores de l’INTER ALPESA i Les Abelles, una aliança que es manté des de fa diverses temporades, va afrontar la primera jornada amb un equip que va competir fins a l’últim minut i que va estar molt prop de completar la remuntada en el tram final de l’encontre.
L’INTER/Abelles va eixir d’inici amb Alexandra Fertu, Lucía Hernández, Carolina Herrera, Sarah Zenasni, Paula Mahiques, Clara Gómez, Ayelén Distante, Irene Noguera, Ana Sancasto, Alma Chornet, Laura Brines, Katherine Herrera, Daira Álvarez, Mirtha Castillo i Maia Rodríguez. Alma Chornet va exercir, a més, com a capitana de l’equip.
L’INTER/Abelles colpeja primer
El partit va començar amb molta igualtat i amb dos equips que buscaven imposar-se a través del treball defensiu.
Després d’un primer tram sense anotacions, va ser l’INTER/Abelles qui va aconseguir obrir el marcador. Al minut 24, Lucía Hernández aconseguia el primer assaig de la temporada per al conjunt visitant i situava el 0-5.
L’avantatge es va mantindre fins al descans, de manera que l’INTER/Abelles se n’anava als vestidors per davant en el marcador després d’una primera part molt seriosa, especialment en defensa.
L’Akra Bárbara/Elche capgira el partit
La segona meitat va començar amb la reacció de l’equip local.
Al minut 42, l’Akra Bárbara/Elche aconseguia el seu primer assaig i, un minut després, sumava la transformació per situar-se per primera vegada per davant, 7-5.
A partir d’eixe moment, les locals aconseguiren el seu millor tram de joc. Un nou assaig al minut 56 ampliava l’avantatge fins al 12-5 i, posteriorment, dos assajos més als minuts 64 i 66, l’últim d’ells transformat al 67, posaven el marcador en 24-5.
Malgrat el colp, l’INTER/Abelles no va abaixar els braços.
El cos tècnic havia anat introduint canvis durant la segona part. Laura Ráez va entrar al minut 48, Agatha Harvey al 52 i Sofia Guevara al 66, en busca de refrescar l’equip i mantindre la intensitat en el tram final.
Una reacció final que va mantindre viu el partit
Quan el marcador semblava haver decantat definitivament l’encontre, l’INTER/Abelles va reaccionar.
Al minut 72, Carolina Herrera aconseguia el segon assaig visitant i reduïa diferències fins al 24-10.
L’equip va continuar atacant i buscant una remuntada que encara era possible. La insistència va tindre premi pràcticament sobre el final: al minut 79, Ayelén Distante aconseguia el tercer assaig de l’INTER/Abelles i Maia Rodríguez sumava la transformació.
El marcador quedava així en el 24-17 definitiu.
Una reacció final que no va ser suficient per completar la remuntada, però que va permetre a l’equip tancar el seu primer partit de la temporada amb bones sensacions i demostrant capacitat per competir fins a l’última jugada.
L’INTER/Abelles inicia així una nova temporada en Primera Territorial Femenina mantenint el projecte conjunt entre INTER i Abelles, una fòrmula consolidada durant les últimes temporades i que permet continuar donant continuïtat i competició a les jugadores dels dos clubs.
Akra Bárbara/Elche 24 – 17 INTER/Abelles
Anotadores de l’INTER/Abelles
Assajos: Lucía Hernández, Carolina Herrera i Ayelén Distante.
Transformacions: Maia Rodríguez (1).
INTER/ABELLES
Jugadores: Alexandra María Fertu, Lucía Hernández Monllor, Carolina Herrera Bruno, Sarah Zenasni Hadj Brahim, Paula Mahiques Berzosa, Clara Gómez Martín, Ayelén Distante Soler, Irene Noguera Serra, Ana Sancasto Cañizares, Alma Chornet Gimeno (capitana), Laura Brines García, Katherine Herrera Bruno, Daira Alejandra Álvarez Sánchez, Mirtha Nerelith Castillo Betancourt, Maia Rodríguez Dobón, Agatha Harvey, Laura Celestina Ráez Núñez i Sofia Guevara Brito.
Entrenador: Juan Vicente Chornet Franco. Delegat: Cristian Ariel Fontenla Quiroga.
AKRA BÁRBARA/ELCHE
Jugadores: María Sánchez Sapena, Lucía Hernández Aldeguer, Zoraida Cuenca Pérez, Lea Gascó Belliure, Jaimy Valentina Fontalvo Recuero, Neus Olcina Puig, Isabel Expósito Blanco, Ioana María Radulescu Popescu, Chloé Seguí López, Giuliana Micheli Mignino, Sara Doñate León, María Harper Pardo (capitana), Sofía Rodríguez Rivero, Victoria Peralta Kirbassian, Venus Vidal, Lucía Isabel Tajudeen Ramírez, Yazmín Caini Vázquez, Paola Melero Campillos, Rebeca García Asensio, Rosana Membrives Castillo i Alba Merino Plecity.
Entrenadora: Jalila El Klahi Salmoun. Delegat: Niall Mccracken.
L’INTER ALPESA continua amb un inici de temporada impecable. Després de la contundent victòria de la primera jornada davant la UPV, l’equip va tornar a imposar-se dissabte 3 d’octubre al C.R. UCV per 14-52, en el partit disputat al Camp de Rugby El Riu de València, corresponent a la segona jornada de Primera Territorial Masculina.
Per a aquest segon compromís de lliga, l’INTER Ribera-Valldigna va apostar per un bloc molt semblant al que havia iniciat el campionat una setmana abans. Tretze dels quinze jugadors que havien sigut titulars davant la UPV repetiren en el XV inicial, amb només dos canvis.
D’aquesta manera, l’INTER ALPESA va eixir al camp amb Antonio Salom, Héctor Chornet, Jonatan Ovejero, Eric Jaime, Fares Benferhat, Víctor Sieres, Valentín López Marazzi, Horacio Vázquez, Gabriel Alejandro Vázquez, Guillermo Ahuir, Marcel Gadea, Demba Sow, Clément Langloys, Ander Albiach i Gor Sedrakyan.
Els capitans amb el col·legiat
L’INTER ALPESA imposa el seu ritme des de l’inici
L’INTER va tornar a demostrar des dels primers minuts la mateixa ambició i capacitat ofensiva que ja havia exhibit en l’estrena de la temporada.
Només havien passat quatre minuts quan Alejandro Vázquez aconseguia el primer assaig de l’encontre i que Gor Sedrakyan sumava la transformació i situava el 0-7.
Pràcticament sense donar temps a reaccionar al conjunt universitari, l’INTER ALPESA tornava a colpejar. Al minut 7, Marcel Gadea creuava la línia d’assaig i Sedrakyan tornava a transformar. En només vuit minuts de joc, el marcador ja reflectia un clar 0-14.
El domini visitant va continuar durant la primera part. Al minut 18 arribava el tercer assaig, obra d’Alberto Vázquez, que permetia a l’INTER ALPESA ampliar encara més l’avantatge.
La UCV va aconseguir reaccionar al minut 28 amb el seu primer assaig amb transformació, per situar el 7-19. Però l’INTER ALPESA no va permetre que el rival entrara realment en el partit.
Al minut 32, Alejandro Vázquez aconseguia el seu segon assaig de la vesprada. En aquest cas seria Guillermo Ahuir qui xutaria a pals i transformava per tornar a ampliar les diferències.
Abans del descans encara arribaria un nou colp. Al minut 39, Alejandro Vázquez completava una gran primera part amb el seu tercer assaig, novament transformat per Ahuir al minut 40.
D’aquesta manera, l’INTER ALPESA arribava al descans amb un contundent 7-33, després d’una primera part en què havia aconseguit cinc assajos i havia marcat el ritme de l’encontre des dels primers minuts.
L’equip manté la intensitat després del descans
La represa no va canviar el guió del partit. L’INTER ALPESA va continuar buscant la zona de marca i només cinc minuts després de tornar al terreny de joc arribava un nou assaig.
Al minut 45, Jonatan Ovejero aconseguia el sisé assaig dels visitants i ampliava encara més l’avantatge.
Amb el pas dels minuts, el cos tècnic va anar movent la banqueta sense que l’equip perdera intensitat. I la segona part va deixar, a més, una notícia especialment positiva per al club: el debut amb el primer equip d’Héctor Altur i Juan Herrero.
Juan Herrero va entrar al terreny de joc al minut 60, mentre que Héctor Altur ho va fer al 65, sumant els seus primers minuts amb l’INTER ALPESA en Primera Territorial.
Els dos debuts donen continuïtat al procés d’incorporació de nous jugadors al primer equip. Una setmana abans, davant la UPV, ja havien debutat Miquel Cerveró, Ander Albiach, Hugo Aragó i Pedro Viciano, en un inici de temporada en què l’equip està combinant resultats amb la progressiva incorporació de nous efectius.
Al minut 59 arribava un altre assaig, aquesta vegada obra de Luis Aguirre, que Guillermo Ahuir transformava per situar el marcador en 7-45.
La UCV va disputar, a més, diversos trams de l’encontre en inferioritat numèrica després de rebre tres tarjetes grogues als minuts 30, 64 i 71. L’INTER ALPESA, per contra, va acabar el partit sense cap expulsió.
Clément Langloys completa la victòria
Encara quedava temps per a una última anotació visitant. Al minut 76, el capità Clément Langloys aconseguia el huité assaig de l’INTER ALPESA i Guillermo Ahuir sumava la transformació un minut després.
Amb el partit pràcticament decidit, la UCV va aconseguir el seu segon assaig al minut 79, amb transformació al 80, establint el 14-52 definitiu.
Una nova victòria de l’INTER ALPESA que confirma les bones sensacions de l’inici de temporada. Després dels 64 punts anotats en la primera jornada davant la UPV, l’equip en suma ara altres 52 davant la UCV.
Dos partits, dues victòries i 116 punts anotats.
Més enllà dels resultats, aquestes primeres jornades mostren també un equip capaç de mantindre un bloc estable mentre continua ampliant la participació de la plantilla i incorporant nous jugadors a la dinàmica del primer equip.
Alejandro Vázquez, Jugador ALPESA del partit
El reconeixement com a Jugador ALPESA del partit va ser per a Alejandro Vázquez, protagonista d’una gran actuació en la victòria davant la UCV.
El jugador va ser determinant en atac amb tres assajos, anotats als minuts 4, 32 i 39, contribuint de manera decisiva a construir l’avantatge amb què l’INTER ALPESA va arribar al descans.
Un reconeixement merescut dins d’una jornada molt positiva, tant pel resultat com per la resposta col·lectiva de l’equip i pels debuts d’Héctor Altur i Juan Herrero.
C.R. UCV 14 – 52 INTER ALPESA
Anotadors de l’INTER ALPESA
Assajos: Gabriel Vázquez (3), Marcel Gadea, Horacio Vázquez, Jonatan Ovejero, Luis Aguirre i Clément Langloys.
Transformacions: Guillermo Ahuir (3) i Gor Sedrakyan (2).
C.R. INTER ALPESA
Jugadors: Antonio Salom Femenia, Héctor Chornet Gimeno, Jonatan Emanuel Ovejero, Eric Jaime Escobar, Fares Benferhat, Víctor Sieres Català, Valentín López Marazzi, Horacio Alberto Vázquez, Gabriel Alejandro Vázquez, Guillermo Ahuir Palazón, Marcel Gadea Galera, Demba Sow De La Torre, Clément Charles Langloys (capità), Anderson Anthuan Albiach Lara, Gor Sedrakyan, Borja Hidalgo García, Gonzalo Martín Herrera, Juan Manuel Cerveró Aragó, Luis Gustavo Aguirre, Héctor Altur Cabanes, Juan Herrero Amigó, Alexandre Sancasto Cañizares i Juan Cruz Mirabal.
C.R. UCV
Jugadors: Tarek Hammaoui, Rodrigo Lautaro Sábez García, Mateo Nehuen López, Alejandro González Martínez (capità), Pablo García Álvarez, Jaime López Martínez, Ethan Aimé, Andrés Molla Ramírez, Ignacio Martínez Hidalgo, Agustín Grisotto, Santiago Manuel Baena Sánchez, Dougal Jock Mcleod, Nelo Segura Ucher, Miguel Abellán García, Javier Nicolás Mautone, Felipe Mollá Ramírez, Diego Romero Vila, Álvaro Cuadrado Sánchez, Juan Pablo Prats Carrión, Jorge Federico Landín Aguilera, Javier De La Cruz Pons i Pablo Marzo López.
L’INTER ALPESA ha començat la temporada 2026/2027 de Primera Territorial de la millor manera possible, amb una contundent victòria per 10-64 davant la UPV en el partit disputat aquest diumenge al camp Jorge Diego “Pantera” de València.
Diumenge, 27 setembre 2026.
Des del primer minut, l’INTER ALPESA va deixar clares les seues intencions. L’equip va imposar un ritme molt alt, movent l’oval amb rapidesa i dificultant molt el joc de la UPV gràcies a una defensa intensa, ordenada i molt efectiva.
De fet, només havia transcorregut un minut quan Marcel Gadea aconseguia el primer assaig del partit, transformat per Guillermo Ahuir. Era només l’inici d’una primera part en què l’INTER ALPESA va demostrar una clara superioritat tant en atac com en defensa.
La UPV va reduir distàncies amb un colp de càstig al minut 5, però l’INTER ALPESA va continuar atacant amb velocitat i eficàcia. Borja Hidalgo anotava un nou assaig al minut 6, novament transformat per Ahuir, i poc després arribaven els assajos de Valentín López Marazzi, al minut 19, i de nou Marcel Gadea, al 22.
Foto: Vicent Alberola
L’INTER ALPESA estava sent més contundent en els contactes, més ràpid en la circulació de l’oval i especialment eficaç a l’hora de trencar els atacs rivals. La pressió defensiva permetia recuperar nombrosos balons i transformar eixes recuperacions en noves oportunitats d’atac.
La superioritat en la conquesta i reconquesta de la possessió va permetre a l’INTER ALPESA mantindre el control del joc durant bona part de l’encontre. Al minut 24, Valentín López Marazzi tornava a creuar la línia d’assaig i Gor Sedrakyan sumava la transformació.
La UPV, però, no va abaixar els braços en cap moment. L’equip universitari va continuar buscant les seues opcions i va trobar el premi al seu esforç en el tram final de la primera part, amb un assaig al minut 33 i la posterior transformació.
La resposta de l’INTER ALPESA va ser immediata. Clément Langloys aconseguia un nou assaig al minut 35, transformat per Sedrakyan, deixant el marcador en un clar 10-40 abans del descans.
L’INTER ALPESA manté el ritme en la segona part
La represa no va canviar el guió del partit. L’INTER ALPESA va continuar jugant amb intensitat, velocitat i una defensa molt sòlida.
Clément Langloys tornava a anotar al minut 46, amb transformació de Gor Sedrakyan. Posteriorment arribaren els assajos d’Héctor Chornet, al minut 57, i Antonio Salom, al 65.
El marcador el tancaria novament Marcel Gadea al minut 79, culminant una gran acció de l’INTER ALPESA després d’un passe d’Hugo Aragó des d’un ruck, que va permetre a Gadea trobar l’espai i aconseguir el seu tercer assaig del partit.
Saúl Alberola transformava l’acció per establir el definitiu 10-64.
Un resultat contundent, però sobretot una bona demostració del treball col·lectiu d’un INTER ALPESA que va destacar per la seua capacitat per recuperar balons, donar continuïtat al joc i convertir les possessions en punts.
Clément Langloys, capità i MVP del partit
Una de les figures més destacades de l’encontre va ser Clément Langloys, capità de l’INTER ALPESA i escollit MVP del partit.
Langloys va liderar l’equip tant pel seu treball com per la seua capacitat per aparéixer en moments importants del partit, aconseguint dos assajos i contribuint de manera decisiva al domini de l’INTER ALPESA.
Una actuació completa d’un capità que va marcar el camí en un partit en què tot l’equip va oferir un gran nivell col·lectiu.
Clement Langloys
Debut de tres joves cullerencs
Més enllà del resultat, el partit va deixar una notícia especialment important per al Cullera Rugby Club: el debut amb el primer equip de tres joves jugadors cullerencs, Miquel Cerveró, Ander Albiach i Hugo Aragó.
Miquel Cerveró va entrar al terreny de joc al minut 41, mentre que Hugo Aragó i Ander Albiach ho van fer al minut 55.
També ha debutat amb l’INTER ALPESA Pedro Viciano.
Pare i fill, junts al camp
El partit va deixar, a més, una d’eixes imatges que van molt més enllà del resultat.
Al minut 65 entrava al terreny de joc Juan Cerveró, coincidint sobre la gespa amb el seu fill Miquel Cerveró, que havia debutat minuts abans.
Pare i fill defensant junts els mateixos colors en un partit oficial.
Una situació molt especial per a la família Cerveró i també per a tot el Cullera Rugby Club. Una d’eixes històries que expliquen perfectament que el rugbi és molt més que huitanta minuts de partit.
Juan i Miquel Cerveró
L’INTER ALPESA suma així la primera victòria de la temporada i inicia el campionat de Primera Territorial amb molt bones sensacions, però també amb la mirada posada en continuar treballant, millorant i creixent partit a partit.
UPV 10 – 64 INTER ALPESA
Anotadors de l’INTER ALPESA
Assajos: Marcel Gadea (3), Valentín López Marazzi (2), Clément Langloys (2), Borja Hidalgo, Héctor Chornet i Antonio Salom.
Transformacions: Guillermo Ahuir (3), Gor Sedrakyan (3) i Saúl Alberola (1).
La meua generació, exclusivament parlant del rugbi a Cullera, presentava un contundent formigó social. L’equip basava la seua fortalesa en els poderosos llaços de valors que només es podien trobar en aquest esport; és a dir, la plena consciència de representar, pertànyer i defensar dins i fora del terreny de joc a un grup de persones unides per interessos particulars i alhora universals, allò que s’anomena equip, prenent els primers com a requisit indispensable per gaudir dels segons de manera indivisible.
Sempre considerem que el Cullera R. C. no consistia únicament en aquells que uniformats -de manera molt heterogènia, cal reconèixer-ho- disputaven la pilota. El conjunt, consideràvem, era molt més ampli. Jugàvem per divertir-nos, és clar, però també pensant que els espectadors, els socis, els amics, les núvies, la pròpia Cullera, etc. participaren de les nostres alegries i dels nostres contratemps, que n’hi va haver i molts, però que el nostre compromís feia assimilables.
Les nostres particularitats seduïen molts clubs, especialment per l’espectacularitat -i de vegades veritables festivals- dels nostres “tercers temps”. Si al camp, cap jugador es va trobar aïllat mai, als post partits ens creixíem; però també érem l’enveja pel nostre concepte de club i del mateix rugbi.
Un dels nostres
Així ens va conèixer Jean Claude, de qui potser servidor no és el més adequat per fer una aproximació al que va significar per al nostre equip, però almenys puc assegurar que es va tractar d’”un dels nostres”.
Es va convertir en norma que les seues etapes de vacances les passés a Cullera al costat dels seus i aviat va esbrinar que existia un club de rugbi a la localitat, cosa que per a ell va significar una magnífica sorpresa. A la platja i altres que venia a trobar es va afegir que ací es practicava rugbi i ràpidament va entaular amistat amb les figures més representatives del club, una amistat que mai va presentar cap fissura.
Jean Claude era un apassionat del nostre esport, jugador, entrenador i àrbitre a la seua França natal sempre va mostrar la seua camaraderia, amor i dedicació al nostre club, ja fos amb la seua immensa humanitat, ja fora ajudant-nos a millorar el joc, sobretot mitjançant les seues gestions a l’altra banda dels Pirineus amb l’objectiu que clubs francesos vingueren a visitar-nos i quedant meravellats dels nostres tercers temps, que així van traspassar la seua fama a l’altre costat de les nostres fronteres. I viceversa: gràcies a la seua persona les seccions més joves del Cullera Rugbi Club van participar en tornejos internacionals al territori francès aconseguint no pocs reconeixements.
