L’INTER ALPESA continua amb un inici de temporada impecable. Després de la contundent victòria de la primera jornada davant la UPV, l’equip va tornar a imposar-se dissabte 3 d’octubre al C.R. UCV per 14-52, en el partit disputat al Camp de Rugby El Riu de València, corresponent a la segona jornada de Primera Territorial Masculina.
Per a aquest segon compromís de lliga, l’INTER Ribera-Valldigna va apostar per un bloc molt semblant al que havia iniciat el campionat una setmana abans. Tretze dels quinze jugadors que havien sigut titulars davant la UPV repetiren en el XV inicial, amb només dos canvis.
D’aquesta manera, l’INTER ALPESA va eixir al camp amb Antonio Salom, Héctor Chornet, Jonatan Ovejero, Eric Jaime, Fares Benferhat, Víctor Sieres, Valentín López Marazzi, Horacio Vázquez, Gabriel Alejandro Vázquez, Guillermo Ahuir, Marcel Gadea, Demba Sow, Clément Langloys, Ander Albiach i Gor Sedrakyan.
Els capitans amb el col·legiat
L’INTER ALPESA imposa el seu ritme des de l’inici
L’INTER va tornar a demostrar des dels primers minuts la mateixa ambició i capacitat ofensiva que ja havia exhibit en l’estrena de la temporada.
Només havien passat quatre minuts quan Alejandro Vázquez aconseguia el primer assaig de l’encontre i que Gor Sedrakyan sumava la transformació i situava el 0-7.
Pràcticament sense donar temps a reaccionar al conjunt universitari, l’INTER ALPESA tornava a colpejar. Al minut 7, Marcel Gadea creuava la línia d’assaig i Sedrakyan tornava a transformar. En només vuit minuts de joc, el marcador ja reflectia un clar 0-14.
El domini visitant va continuar durant la primera part. Al minut 18 arribava el tercer assaig, obra d’Alberto Vázquez, que permetia a l’INTER ALPESA ampliar encara més l’avantatge.
La UCV va aconseguir reaccionar al minut 28 amb el seu primer assaig amb transformació, per situar el 7-19. Però l’INTER ALPESA no va permetre que el rival entrara realment en el partit.
Al minut 32, Alejandro Vázquez aconseguia el seu segon assaig de la vesprada. En aquest cas seria Guillermo Ahuir qui xutaria a pals i transformava per tornar a ampliar les diferències.
Abans del descans encara arribaria un nou colp. Al minut 39, Alejandro Vázquez completava una gran primera part amb el seu tercer assaig, novament transformat per Ahuir al minut 40.
D’aquesta manera, l’INTER ALPESA arribava al descans amb un contundent 7-33, després d’una primera part en què havia aconseguit cinc assajos i havia marcat el ritme de l’encontre des dels primers minuts.
L’equip manté la intensitat després del descans
La represa no va canviar el guió del partit. L’INTER ALPESA va continuar buscant la zona de marca i només cinc minuts després de tornar al terreny de joc arribava un nou assaig.
Al minut 45, Jonatan Ovejero aconseguia el sisé assaig dels visitants i ampliava encara més l’avantatge.
Amb el pas dels minuts, el cos tècnic va anar movent la banqueta sense que l’equip perdera intensitat. I la segona part va deixar, a més, una notícia especialment positiva per al club: el debut amb el primer equip d’Héctor Altur i Juan Herrero.
Juan Herrero va entrar al terreny de joc al minut 60, mentre que Héctor Altur ho va fer al 65, sumant els seus primers minuts amb l’INTER ALPESA en Primera Territorial.
Els dos debuts donen continuïtat al procés d’incorporació de nous jugadors al primer equip. Una setmana abans, davant la UPV, ja havien debutat Miquel Cerveró, Ander Albiach, Hugo Aragó i Pedro Viciano, en un inici de temporada en què l’equip està combinant resultats amb la progressiva incorporació de nous efectius.
Al minut 59 arribava un altre assaig, aquesta vegada obra de Luis Aguirre, que Guillermo Ahuir transformava per situar el marcador en 7-45.
La UCV va disputar, a més, diversos trams de l’encontre en inferioritat numèrica després de rebre tres tarjetes grogues als minuts 30, 64 i 71. L’INTER ALPESA, per contra, va acabar el partit sense cap expulsió.
Clément Langloys completa la victòria
Encara quedava temps per a una última anotació visitant. Al minut 76, el capità Clément Langloys aconseguia el huité assaig de l’INTER ALPESA i Guillermo Ahuir sumava la transformació un minut després.
Amb el partit pràcticament decidit, la UCV va aconseguir el seu segon assaig al minut 79, amb transformació al 80, establint el 14-52 definitiu.
Una nova victòria de l’INTER ALPESA que confirma les bones sensacions de l’inici de temporada. Després dels 64 punts anotats en la primera jornada davant la UPV, l’equip en suma ara altres 52 davant la UCV.
Dos partits, dues victòries i 116 punts anotats.
Més enllà dels resultats, aquestes primeres jornades mostren també un equip capaç de mantindre un bloc estable mentre continua ampliant la participació de la plantilla i incorporant nous jugadors a la dinàmica del primer equip.
Alejandro Vázquez, Jugador ALPESA del partit
El reconeixement com a Jugador ALPESA del partit va ser per a Alejandro Vázquez, protagonista d’una gran actuació en la victòria davant la UCV.
El jugador va ser determinant en atac amb tres assajos, anotats als minuts 4, 32 i 39, contribuint de manera decisiva a construir l’avantatge amb què l’INTER ALPESA va arribar al descans.
Un reconeixement merescut dins d’una jornada molt positiva, tant pel resultat com per la resposta col·lectiva de l’equip i pels debuts d’Héctor Altur i Juan Herrero.
C.R. UCV 14 – 52 INTER ALPESA
Anotadors de l’INTER ALPESA
Assajos: Gabriel Vázquez (3), Marcel Gadea, Horacio Vázquez, Jonatan Ovejero, Luis Aguirre i Clément Langloys.
Transformacions: Guillermo Ahuir (3) i Gor Sedrakyan (2).
C.R. INTER ALPESA
Jugadors: Antonio Salom Femenia, Héctor Chornet Gimeno, Jonatan Emanuel Ovejero, Eric Jaime Escobar, Fares Benferhat, Víctor Sieres Català, Valentín López Marazzi, Horacio Alberto Vázquez, Gabriel Alejandro Vázquez, Guillermo Ahuir Palazón, Marcel Gadea Galera, Demba Sow De La Torre, Clément Charles Langloys (capità), Anderson Anthuan Albiach Lara, Gor Sedrakyan, Borja Hidalgo García, Gonzalo Martín Herrera, Juan Manuel Cerveró Aragó, Luis Gustavo Aguirre, Héctor Altur Cabanes, Juan Herrero Amigó, Alexandre Sancasto Cañizares i Juan Cruz Mirabal.
C.R. UCV
Jugadors: Tarek Hammaoui, Rodrigo Lautaro Sábez García, Mateo Nehuen López, Alejandro González Martínez (capità), Pablo García Álvarez, Jaime López Martínez, Ethan Aimé, Andrés Molla Ramírez, Ignacio Martínez Hidalgo, Agustín Grisotto, Santiago Manuel Baena Sánchez, Dougal Jock Mcleod, Nelo Segura Ucher, Miguel Abellán García, Javier Nicolás Mautone, Felipe Mollá Ramírez, Diego Romero Vila, Álvaro Cuadrado Sánchez, Juan Pablo Prats Carrión, Jorge Federico Landín Aguilera, Javier De La Cruz Pons i Pablo Marzo López.
L’INTER ALPESA ha començat la temporada 2026/2027 de Primera Territorial de la millor manera possible, amb una contundent victòria per 10-64 davant la UPV en el partit disputat aquest diumenge al camp Jorge Diego “Pantera” de València.
Diumenge, 27 setembre 2026.
Des del primer minut, l’INTER ALPESA va deixar clares les seues intencions. L’equip va imposar un ritme molt alt, movent l’oval amb rapidesa i dificultant molt el joc de la UPV gràcies a una defensa intensa, ordenada i molt efectiva.
De fet, només havia transcorregut un minut quan Marcel Gadea aconseguia el primer assaig del partit, transformat per Guillermo Ahuir. Era només l’inici d’una primera part en què l’INTER ALPESA va demostrar una clara superioritat tant en atac com en defensa.
La UPV va reduir distàncies amb un colp de càstig al minut 5, però l’INTER ALPESA va continuar atacant amb velocitat i eficàcia. Borja Hidalgo anotava un nou assaig al minut 6, novament transformat per Ahuir, i poc després arribaven els assajos de Valentín López Marazzi, al minut 19, i de nou Marcel Gadea, al 22.
Foto: Vicent Alberola
L’INTER ALPESA estava sent més contundent en els contactes, més ràpid en la circulació de l’oval i especialment eficaç a l’hora de trencar els atacs rivals. La pressió defensiva permetia recuperar nombrosos balons i transformar eixes recuperacions en noves oportunitats d’atac.
La superioritat en la conquesta i reconquesta de la possessió va permetre a l’INTER ALPESA mantindre el control del joc durant bona part de l’encontre. Al minut 24, Valentín López Marazzi tornava a creuar la línia d’assaig i Gor Sedrakyan sumava la transformació.
La UPV, però, no va abaixar els braços en cap moment. L’equip universitari va continuar buscant les seues opcions i va trobar el premi al seu esforç en el tram final de la primera part, amb un assaig al minut 33 i la posterior transformació.
La resposta de l’INTER ALPESA va ser immediata. Clément Langloys aconseguia un nou assaig al minut 35, transformat per Sedrakyan, deixant el marcador en un clar 10-40 abans del descans.
L’INTER ALPESA manté el ritme en la segona part
La represa no va canviar el guió del partit. L’INTER ALPESA va continuar jugant amb intensitat, velocitat i una defensa molt sòlida.
Clément Langloys tornava a anotar al minut 46, amb transformació de Gor Sedrakyan. Posteriorment arribaren els assajos d’Héctor Chornet, al minut 57, i Antonio Salom, al 65.
El marcador el tancaria novament Marcel Gadea al minut 79, culminant una gran acció de l’INTER ALPESA després d’un passe d’Hugo Aragó des d’un ruck, que va permetre a Gadea trobar l’espai i aconseguir el seu tercer assaig del partit.
Saúl Alberola transformava l’acció per establir el definitiu 10-64.
Un resultat contundent, però sobretot una bona demostració del treball col·lectiu d’un INTER ALPESA que va destacar per la seua capacitat per recuperar balons, donar continuïtat al joc i convertir les possessions en punts.
Clément Langloys, capità i MVP del partit
Una de les figures més destacades de l’encontre va ser Clément Langloys, capità de l’INTER ALPESA i escollit MVP del partit.
Langloys va liderar l’equip tant pel seu treball com per la seua capacitat per aparéixer en moments importants del partit, aconseguint dos assajos i contribuint de manera decisiva al domini de l’INTER ALPESA.
Una actuació completa d’un capità que va marcar el camí en un partit en què tot l’equip va oferir un gran nivell col·lectiu.
Clement Langloys
Debut de tres joves cullerencs
Més enllà del resultat, el partit va deixar una notícia especialment important per al Cullera Rugby Club: el debut amb el primer equip de tres joves jugadors cullerencs, Miquel Cerveró, Ander Albiach i Hugo Aragó.
Miquel Cerveró va entrar al terreny de joc al minut 41, mentre que Hugo Aragó i Ander Albiach ho van fer al minut 55.
També ha debutat amb l’INTER ALPESA Pedro Viciano.
Pare i fill, junts al camp
El partit va deixar, a més, una d’eixes imatges que van molt més enllà del resultat.
Al minut 65 entrava al terreny de joc Juan Cerveró, coincidint sobre la gespa amb el seu fill Miquel Cerveró, que havia debutat minuts abans.
Pare i fill defensant junts els mateixos colors en un partit oficial.
Una situació molt especial per a la família Cerveró i també per a tot el Cullera Rugby Club. Una d’eixes històries que expliquen perfectament que el rugbi és molt més que huitanta minuts de partit.
Juan i Miquel Cerveró
L’INTER ALPESA suma així la primera victòria de la temporada i inicia el campionat de Primera Territorial amb molt bones sensacions, però també amb la mirada posada en continuar treballant, millorant i creixent partit a partit.
UPV 10 – 64 INTER ALPESA
Anotadors de l’INTER ALPESA
Assajos: Marcel Gadea (3), Valentín López Marazzi (2), Clément Langloys (2), Borja Hidalgo, Héctor Chornet i Antonio Salom.
Transformacions: Guillermo Ahuir (3), Gor Sedrakyan (3) i Saúl Alberola (1).
El Camp de Rugby Tomás Pardo Vidal d’Alzira ha sigut l’escenari este diumenge d’un autèntic partidàs entre Inter Alpesa/Horta RC S18 i Castelló-Coyotes, corresponent a l’última jornada de la segona fase (Grup B). El marcador final, 26-26, reflecteix a la perfecció la igualtat viscuda sobre el terreny de joc, però deixa un millor sabor per als de la Ribera, que amb este resultat aconseguixen una meritòria quarta posició i el bitllet per a les semifinals.
El combinat Inter Alpesa/Horta RC —format per jugadors del Cullera Rugby Club, Alzira RC i Tavernes RC i Horta RC— eixia amb moltes ganes davant els primers classificats de la lliga. En l’onze inicial destacava la presència dels jugadors del Cullera RC Hugo Aragó Chamorro (ala), Javier Márquez (en la primera línia), mentre que Anderson Albiach (ala) aportaria frescor des de la banqueta, entrant al minut 31.
L’aliniació inicial d’INTER ha sigut: en la primera línia, amb el dorsal 1, Javier Márquez; de talonador, el 2, José Ballester; i tancant la primera línia, amb el 3, Eric Buceta. A la segona línia, el 4, Javier Rubio, i el 5, Nahuel Riquelme. Tancant la melé Alex Martínez. Dirigint el joc, la parella de mitjos: amb el 9, Lukas Casaubón, i obrint el joc amb el 10, Andreu Escolà.
A la línia de tres quarts, a l’ala esquerra, el 11, Hugo Aragó; al centre, el 12, Joan Floquet, i el 13, el capità Carlos Bertomeu; a l’altra ala, el 14, Álvaro Segura i Nacho Castells tancant el camp amb el 15.
Els canvis han sigut al minut 31, Anderson Albiach i Andreu Donato. Al minut 38 Mohamed Belhadri i Vicente Alacreu. Minut 41 Minut 41, Nicolás Albina i José Luis Vila.
El partit no podia començar pitjor per als locals. Castelló-Coyotes colpejava primer amb un assaig transformat al minut 2, posant el 0-7 i obligant Inter a remar des del principi. Semblava que aquesta seria la tònica del partit. No obstant això, els de la Ribera-Valldigna van saber reaccionar amb caràcter. A partir del minut 23, Inter Alpesa entrava en el partit amb dos accions consecutives que els permetien capgirar momentàniament el marcador.
Amb el pas dels minuts, el duel es convertia en un intercanvi d’atacs i bones defenses de l’INTER fent que abans del descans, un nou assaig local deixava el marcador ajustat i mantenia vives les opcions (al voltant del minut 40).
En la segona part, la tensió va anar en augment. Castelló tornava a pegar primer amb dos assajos pràcticament consecutius (minuts 44 i 53), complicant molt el partit per als locals. Però lluny de baixar els braços, Inter Alpesa va demostrar una gran capacitat de reacció. Amb un joc més vertical i intens, els de la Ribera-Valldigna-Horta aconseguien igualar el marcador amb dos noves accions ofensives culminades al voltant del minut 47.
Els últims minuts van ser d’autèntica emoció. Inclús amb una inferioritat temporal per l’expulsió del capità Carlos Bertomeu al minut 55, l’equip va saber resistir i fins i tot va tindre opcions reals d’emportar-se la victòria.
Finalment, el 26-26 feia justícia al que es va veure al camp: dos equips que ho van donar tot i que van demostrar un gran nivell competitiu.
Objectiu complert… i ara, a per la semifinal
Més enllà del resultat, l’empat té un valor enorme. Inter Alpesa S18 aconsegueix la quarta plaça en la classificació del grup, fet que li permet accedir a les semifinals de la competició.
I el destí ha volgut que el rival torne a ser el mateix: Castelló-Coyotes. La cita serà el pròxim dissabte 9 de maig, en un nou duel que promet bones sensacions després del que s’ha viscut hui.
Amb jugadors del Cullera RC com Hugo Aragó, Javier Márquez, Anderson Albiach i Héctor Altur formant part del projecte, el club continua demostrant el seu compromís amb la formació i el creixement del rugby base.
Hi ha victòries que valen una classificació. I n’hi ha altres que, a més, deixen una empremta profunda, perquè parlen de caràcter, de ganes i d’un equip que es nega a rendir-se davant de qualsevol pronòstic.
El que va aconseguir l’INTER RC ALPESA este passat dissabte és d’eixes fites que es recorden. A la semifinal del play-off de la 1a Territorial Masculina, disputada l’11 d’abril al Camp de Rugby El Río de València, el conjunt de la Ribera-Valldigna va saber patir, resistir i colpejar en els moments decisius per derrotar el C.R. San Roque Raminatrans per 14-22 i guanyar-se, amb tot mereixement, una plaça a la gran final.
No era un repte menor. Al davant hi havia un San Roque que arribava amb l’etiqueta de favorit, amb solidesa competitiva i amb la confiança pròpia dels equips que se saben forts en este tipus de partits. No debades els dos precedents de lliga entre INTER RC i San Roque havien acabat amb victòria de San Roque: primer, 19-29 en el duel de la primera volta i després 23-34 a la jornada 12.
Però el rugbi té eixa grandesa: no sempre guanya qui arriba amb més estadístiques al seu favor, sinó qui sap interpretar millor el moment, mantindre la calma quan el partit apreta i fer un pas avant quan tot sembla posar-se costa amunt. I això és exactament el que va fer l’INTER.
Inici perdent
L’encontre va començar amb dificultats per als nostres. San Roque va eixir decidit a imposar el seu ritme i va colpejar prompte amb dos colps de càstig transformats per Unai Collados als minuts 4 i 14, posant un inquietant 6-0 en el marcador. Era el guió que molts imaginaven: el favorit marcant territori i l’INTER obligat a remar contracorrent. Però este equip fa temps que ha aprés a no mirar mai arrere. Lluny de descompondre’s, va continuar treballant, mantenint l’ordre i esperant el seu moment. I quan el va trobar, no el va deixar escapar.
Moment del partit de la semifinal San Roque vs INTER RC
Reacció al minut 19
La reacció va arribar al minut 19, quan Víctor Sieres va travessar la línia d’assaig i va encendre l’esperança. Aquell primer colp no només retallava distàncies: canviava l’ànim del partit. L’INTER començava a creure encara més, a sentir que la semifinal no estava escrita de cap manera. I eixa sensació es va convertir en certesa només uns minuts després, quan Luis Gustavo Aguirre va signar un nou assaig al minut 25. De sobte, el conjunt que havia arrancat a remolc ja mirava el partit amb uns altres ulls.
Però els grans equips no es conformen a reaccionar: volen governar. I l’INTER, en el tram final de la primera part, va demostrar que no havia anat a València només a competir, sinó a guanyar. Aguirre va tornar a colpejar al minut 34 i Juan Cruz Mirabal va transformar per estirar encara més l’avantatge.
En un obrir i tancar d’ulls, la semifinal havia canviat per complet: del 6-0 inicial s’havia passat a un 6-17 que premiava la fe, la intensitat i la capacitat de l’INTER per transformar la pressió en energia competitiva. Just abans del descans, San Roque encara va sumar un nou colp de càstig al minut 40 per mantindre’s viu i deixar el duel obert.
Segona Part decisiva
La segona part va ser una prova de maduresa. El partit entrava en aquell terreny en què cada placatge pesa més, cada errada es paga cara i qualsevol detall pot marcar el destí d’una temporada sencera. De fet, el San Rqoue sempre havia marcat la diferència a les segones parts, on mesurava la pressió i intensificava el ritme.
En eixe escenari, l’INTER va oferir una lliçó de compromís. Va saber jugar amb cap, contindre l’empenta rival i mantindre’s dins del partit quan tocava patir. No sempre des de l’espectacle, però sí des de la disciplina, l’esforç col·lectiu i la convicció absoluta que la final era possible.
Els minuts anaven passant i la tensió es podia tallar amb un ganivet. San Roque buscava la reacció definitiva, però l’INTER no va perdre mai la compostura. I quan el partit demanava una última mostra de personalitat, va aparéixer de nou el gran protagonista de la vesprada. Al minut 73, Luis Gustavo Aguirre firmava el seu tercer assaig i posava el 9-22 que acostava el somni. San Roque encara va tindre una última resposta amb un assaig de Denis Gavrilov al minut 78, però la victòria ja tenia color visitant.
Ni tan sols el final aspre, amb les tarjetes grogues per al dorsal 9 del San Roque al minut 78 i per a Gor Sedrakyan de l’INTER al 79, va alterar el destí d’un equip que havia decidit competir fins a l’últim alé.
Més que un resultat
El 14-22 definitiu no conta només un resultat. Conta una història. La d’un grup que ha crescut a base de treball, que ha sabut arribar viu al tram decisiu de la lliga i que, quan més difícil semblava, ha tret la seua millor versió per tombar un rival que partia amb els pronòstics a favor.
Conta també la història d’un club que continua construint, competint i creient. Perquè una semifinal no es guanya només amb qualitat: es guanya amb ànima. I l’INTER ho ha demostrat.
Un equip complet, una victòria de tots
Per afrontar esta semifinal històrica, l’INTER RC va presentar una alineació plena de compromís i preparada per a lluitar cada pilota fins al final. El quinze inicial va estar format amb una primera línia formada per Rubén Manzanera López (1), Héctor Chornet Gimeno (2) i Jonatan Ovejero «Toni» (3); la segona línia amb Luis Gustavo Aguirre (4)i Jorge Pons Arroyo (5); i la tercera línia per a Gonzalo Martín Herrera (6), Valentín López Marazzi (7) i Víctor Sieres Català (8), tancant la melé. Les frontisses han sigut per a Gabriel Alejandro Vázquez (9), de mig de melé, i per al capità Guillermo Ahuir Palazón (10), d’obertura. Als centres han actuat Matías Nicolás Vázquez (12) i Clément Charles Langloys (13) i Ferrán Gadea Galera (11) i Óscar Verdú Carsín (14) ocupant les bandes, i Juan Cruz Mirabal (15) tancant des del quinze.
També des de la banqueta es va construir la classificació. L’staff tècnic va saber llegir el desenvolupament de la semifinal i moure les peces amb criteri per mantindre el nivell físic i competitiu. Els canvis de l’INTER van ser: Facundo Uriburu Gray va entrar al minut 47 per Víctor Sieres Català ; al 60, Gor Sedrakyan va substituir Ferrán Gadea Galera; al 70, Borja Hidalgo García va entrar per Rubén Manzanera López ; al 72, Antonio Salom Femenia va rellevar Jonatan Emanuel Ovejero ; i al minut 75 arribaren dos canvis més, amb l’entrada de Jardy Eduardo Brito Navarro per Jorge Pons i de Demba Sow De La Torre per Clément Charles Langloys. Com a delegat de l’equip va actuar Rafael Beltrán «Saxi».
Més enllà dels noms propis, l’alineació i les substitucions reflecteixen una de les grans fortaleses d’este equip: la sensació de bloc. En partits com este, no només compten els qui comencen, sinó també els qui entren després per refrescar cames, reforçar la defensa, sostindre el ritme i ajudar a tancar una victòria de tant de valor. I l’INTER va demostrar que està preparat per a competir com un col·lectiu, amb tots sumant en la mateixa direcció.
Una temporada difícil
Arribar fins a esta final té encara més valor si es mira tot el camí recorregut. L’INTER ha hagut de conviure durant tota la temporada amb les lesions i amb una plantilla castigada per les baixes, en un curs en què el segon equip també va haver de competir al límit en la 3a Territorial i finalment renunciar a seguir jugant per reforçar el primer equip.
En eixe context, el club va haver de traure orgull, profunditat i sentit col·lectiu per continuar en peu, i el primer equip es va veure reforçat en diferents moments per jugadors que han anat fent un pas avant quan més falta feia. Jugadors com BetoVázquez, Noel Manzanera, Eduard Calatayud, Erik Jaime, M. Mengher, Àlex Sancasto, Jero Lamas, Héctor Gallego, Pau García, José Fco. Valiente, Sisco Martínez, Sergio Escrihuela, Cesco, Marcel Gadea, Pau Miquel, Fares Benferhat, Santiago Gisbert, Juan José Gimeno, Jordi Peris, Tito, Neil Montiel, MihaiMengher, Saúl Alberola, RobertUreña, Pablo,VladiLeyva, Rafa de La Torre o Demba Sow simbolitzen eixa resposta del club davant l’adversitat. Alguns arribats des del segon equip, altres des de la cantera, tots ells han ajudat a sostindre l’INTER en els moments més delicats i a mantindre viva una competitivitat que ara ha desembocat en una classificació per a la final que va molt més enllà d’un resultat: és el premi a la resistència, al compromís i a la força d’un grup que no ha deixat de creure
Ara, una final per somiar
El premi és tan gran com el repte que ve. L’altra semifinal va classificar l’Akra Bárbara després de superar el XV Murcia, de manera que la gran final del pròxim 19 d’abril enfrontarà els alacantins, com a locals, amb un INTER RC que arribarà com a visitant però, sobretot, com a equip alliberat, reforçat i convençut que també sap guanyar partits grans.
És cert que l’Akra Bárbara parteix com a favorit. La seua trajectòria durant la lliga regular, la diferència de punts en la classificació i els precedents entre tots dos equips apunten en eixa direcció. Però també és cert que esta semifinal ha deixat una lliçó molt clara: els pronòstics no juguen, no plaquen i no marquen assajos. San Roque també partia com a favorit. I, tanmateix, va ser l’INTER qui va eixir del camp amb el bitllet a la final.
Per això, més enllà del que diga la classificació o del paper que puguen tindre els alacantins com a candidats al títol, l’INTER arriba a la cita decisiva carregat d’energia positiva, confiança i esperança. Amb la il·lusió de qui sap que ja ha superat una barrera important. Amb el convenciment de qui ha sigut capaç de tombar un favorit. I amb la força emocional d’un grup que ha decidit creure fins al final després d’una temporada marcada per les lesions.
Ara només queda disfrutar, competir i tornar a deixar-ho tot sobre la gespa. Perquè quan un equip aprén a superar els pronòstics, deixa de ser una sorpresa i es convertix en una amenaça molt real.
L’INTER RC ja està en la final. I hi està perquè s’ho ha guanyat.
Alegria a la finalització de la semifinal
El suport de la família és tot un orgull i alegria per als jugadors i jugadores de rugbi. A la imatge el nostre jugador Clement Langlois amb la seua família.
FESTIVAL TRI DE RUGBY INCLUSIVO en Cullera del 3-5 de septiembre 2021. Volveremos a disfrutar de sonrisas, amigos, Rugby y mucho más en un festival que espera recuperar la felicidad de juntarnos con toda la seguridad posible.
Os esperamos en Cullera para vivir un fin de semana espectacular.
Sabemos que es un año complicado y difícil pero nos gustaría contar con el grandioso grupo de voluntariado que tuvimos en nuestra última edición.
Esto va más allá del campo de rugby así que todos los que queráis participar y ayudar seréis bien recibidos y acompañados. Para facilitar la organización hemos habilitado la figura del VOLUNTARIADO TRI.
Nos servirá para organizarnos mejor y para crecer como organización. Solo os compromete al tiempo que querías o podáis aportar.
Os pedimos a todas y todos los que queráis participar en el festival que os registréis como voluntarios AQUÍ
Los equipos participantes en esta edición de 2021 son:
El Clan Tri Espurna Rugby Cullera
Les Abelles Rugby Club
Hernani CRE
Quijote Rugby Club
Castelldefels Rugby Union Club
URA Clan Almería
En esta edición de 2021 no podremos contar con nuestras amigas y amigos de Escocia ni Inglaterra.
El Festival Internacional TRI Rugby Inclusivo forma parte del proyecto Erasmus de Voluntariado de la Unión Europea
Victòria de l’Inter davant l’Elx en el retorn a la competició després de la suspensió del campionat per imperatius de la pandèmia en un partit estrany i mancat de ritme atribuïbles a les restriccions sofertes al llarg de la quarantena.
En efecte, els dos equips van mostrar un dèficit físic que va repercutir en el joc, palpable en nombrosos errors de transmissió i recepció, que es van traduir en reiterades faltes i absència de continuïtat en les accions ofensives. Això va provocar uns desajustos en l’aspecte tècnic, especialment en la situació dels jugadors sobre el terreny de joc.
L’anterior no vol dir que els components dels dos conjunts no s’entregaren amb entusiasme. Per contra, s’ha de aplaudir el punt d’honor de cada un d’ells i això va influir en el moviment del marcador, el que reflectia la intriga sobre el resultat final. Tots dos factors van contribuir a que l’encontre fos atractiu, tot que ho vam presenciar per televisió a causa de les restriccions d’assistència, el que ens va impedir una visió més apropiada del desenvolupament de el matx.
Els locals van trigar a organitzar les seues accions pagant la seua falta de ritme, el que va evitar que durant la primera mitja hora els seus atacs no resultaren premiats, però també és cert que els del Baix Vinalopó van saber defensar-se, passant a dominar el final del primer període per donar pas a una segona part en què la iniciativa del joc s’intercanviava contínuament. Tots dos conjunts van crear nombroses ocasions de perill, però amb escàs encert, unes vegades per virtuts defensives pròpies i altres a causa d’errors de concepció del joc i transmissions poc efectives.
La davantera dels nostres no va brillar en les fases estàtiques. L’Elx va aguantar bé i va complicar la sortida de la pilota, mentre que ens costava massa competir l’oval amb introducció de melés rivals. En canvi, en el joc obert, especialment en atac, els davanters riberencs van ser més incisius, trencant la línia defensiva rival i conquerint més pilotes en defensa; però com s’ha dit, la falta de ritme va evitar que moltes jugades finalitzaren amb èxit. Per contra, les touches pròpies no van ser efectives fins ben entrada la segona part, evaporant-se així nombroses ocasions de perill. Això no va suposar un avantatge per als iliciatans, que també desaprofitaren el seu domini dels serveis de lateral.
Malgrat tot, la transmissió entre els mitjos va mostrar una excel·lent coordinació, però la línia no va desplegar la profunditat adequada en atac i la seua desorganització va resultar patent durant els vuitanta minuts de joc, a l’igual que en defensa, però el punt d’honor es va mantenir constant. El joc al peu, en nombroses ocasions molt intel·ligent, no va ser aprofitat, permetent als alacantins recuperar pilotes i passar a l’atac donada l’absència de pressió per part nostra, que quan es va intentar va resultar tímida, permetent perillosos espais.
Partit, doncs, molt travat però emocionant el que ens van mostrar dos conjunts molt correctes amb falta de rodatge comprensible, el que ens dóna pas a l’optimisme de cara a futures confrontacions per la qual cosa no cap més que felicitar tant a l’Inter com a l’Elx.
A les ordres del col·legiat Alejandro Jiménez Carrasco, que va tenir una més que notable actuació, L’Inter va formar amb: José Llopis Moreno, Héctor Chornet Gimeno, Santiago Gisbert Llopis, Gonzalo Martín Herrera, Enrique Nicola Llopis, Adrià Castelló Jerez, Eric Jaime Escobar, Jorge Pons Arroyo, Alexandre Sancasto Cañizares, Víctor Monserrat Beraldo(c), Bryan Andrés Rodríguez, Saúl Vicente Alberola Ibarra, José Francisco Valiente Pardo, Kevin Jaime Escobar, Xavier Revuelta Manzano, Carles Montón Martí, Francisco Martínez Blasco, Nikolay Lorsabyan, Ionut Tanase, Catalin, Gorka Curiel Durá, Frances Cuñat Agut, Gor Sedrakyan i Luis Alberto Martínez Benavent.
