Hi ha debats que semblen no tindre fi. I si parlem de gastronomia valenciana, pocs generen tanta passió com la pregunta de com s’ha de fer una bona paella.
Els ingredients ja són motiu de discussió. Que si en una comarca es posa una cosa, que si en una altra no es faria mai, que si aquesta verdura és imprescindible o que si aquell ingredient és quasi un sacrilegi. Però hi ha un altre debat que, almenys entre nosaltres, pot arribar a ser igual d’intens: quan s’ha de posar l’arròs?
A Cullera tenim clara una manera de fer-ho: l’arròs se sofrig abans d’afegir l’aigua. En altres comarques, en canvi, la tradició és una altra: primer es prepara el caldo, es deixa bollir i després s’incorpora l’arròs.
I d’aquesta diferència gastronòmica ha nascut un dels reptes més curiosos que hem viscut últimament a Cullera.
Tot va començar amb un “pique” entre dos Jordis
L’origen de tot el trobem en el passat Concurs Inclusiu de Paelles 2026, organitzat pel Cullera Rugby Club i Tri Spain dins de les activitats del Fesrival de Rugby Inclusiu Cullera 2026.
Durant aquella jornada va sorgir un debat especialment animat entre Jordi Mateu, de la Safor i membre del jurat del concurs, i Jordi Peris, cullerà i un dels organitzadors.
El tema, evidentment, era la paella.
Però no qualsevol detall.
La qüestió era clara: què dona millor resultat, sofregir l’arròs abans d’afegir l’aigua o incorporar-lo quan el caldo ja està bollint?
El debat va anar pujant de temperatura —sempre amb bon humor clar— fins que els dos Jordis acabaren fent-se una promesa: un dia prepararien cadascun la paella segons la seua manera tradicional de fer-la i deixarien que altres decidiren quina era millor.
Dit i fet.
Així va nàixer la primera edició de la…
PAELLA SOFREGIDA VS BOLLIDA
Un autèntic combat gastronòmic.
A un costat, Jordi Peris, defensant la tradició cullerana: arròs sofregit abans de posar l’aigua.
A l’altre, Jordi Mateu, representant l’altra escola: primer el caldo a bullir i després l’arròs.
Però faltava resoldre una qüestió fonamental: com decidir el guanyador?
El jurat més difícil possible: el públic
Res de jurats professionals, puntuacions complicades ni fitxes tècniques.
La norma va ser molt més senzilla.
Guanyaria la paella que acabara amb menys arròs.
I, per tant, totes les persones assistents es convertiren automàticament en jurat popular.
Entre elles, comptàrem una vegada més amb la companyia de les nostres amigues i amics de la Fundació Espurna, que participaren també en aquesta particular jornada gastronòmica celebrada a la seu del Club.
Arribava el moment de la veritat.
Dues paelles.
Dues tècniques.
Dos Jordis convençuts que la seua era la millor manera de cuinar l’arròs.
I moltes ganes de tastar-les.
I el guanyador és…
Ací és on apareix el problema. Perquè estaven les dues molt bones.
Les opinions entre el públic es dividiren. Uns es decantaven per la paella sofregida; altres defensaven la bollida. Hi hagué arguments per a tots els gustos i, sobretot, un nivell molt alt per part dels dos cuiners.
Tan alt que al final només es podia arribar a una conclusió:
EMPAT TÈCNIC.
Sí, després de tant de debat, de tanta expectativa i de dues paelles magnífiques, el primer Paella Sofregida vs Bollida no ha aconseguit resoldre una de les grans qüestions de la gastronomia valenciana.
I això només pot significar una cosa.
Caldrà una segona edició.
Jordi Mateu i Jordi Peris hauran de tornar a encendre el foc, preparar les paelles i sotmetre’s de nou al veredicte popular.
Perquè el debat continua obert.
I ara, a més, està més candent que mai.
Mentrestant, ens quedem amb el millor de la jornada: compartir taula, tradicions, rialles i bons moments amb les persones que formen part de la nostra família i amb les amigues i amics de la Fundació Espurna.
Perquè hi ha partits que es juguen sobre la gespa…
i altres que es decideixen davant d’una paella.
Continuarà…
Lluís Aragó
